Rescatar llum en la foscor de l’Alzheimer

El desig és l’horitzó, el punt d’arribada utòpic. Aquest musical de La Sinàptica persegueix un somni a partir del drama de comprovar com afebleix una vida il·lusionant a causa d’un Alzheimer precoç. La pèrdua de la memòria és implacable i passa per sobre de la llista de somnis escrits en l’adolescència. Sembla complicat trobar llum en un diagnòstic tan devastador, però aquesta idea de Marc Lluís Fernández i els seus còmplices ho aconsegueix amb un final que és tan feliç com ho permet la dura realitat.

Va ser a l’Adeu, Jane en què la protagonista lamentava la poca humanitat dels metges. Ben al contrari és aquesta especialista vinguda al pou de la medicina de la mútua de torn. El personatge que interpreta una infal·lible Mercè Martínez és una dona vitalista, amb una gran vis còmica a explicar les seves desgràcies amoroses. Al costat, la parella (Judit Malet i el mateix Fernández) contemplen com es degrada la relació i com poden refer-se gràcies a la metgessa i a un amor romàntic perfecte. L’aparició de l’Alzheimer, que avança inexorable com els fulls dels calendaris, es representa en un escenari cada cop més caòtic, en una escenografia d’Enric Romaní (de l’equip de Maldà)fins que apareixen els quadres en blanc darrere les vestidors.

Si a El pare Josep Maria Pou confon les filles i casa seva, o a Ramon, Francesc Ferrer comprova com les paraules es van esborrant de la boca de la mare, a 3 desitjos la música viatja, al costat de la trama, donant sempre sortida a la llum. També Marta Buchaca busca opcions a la comèdia de situació Quant temps em queda. O Oriol Tarrasón relata amb humor les desconnexions de memòria immediata a Kiss me love amb un concert de rock optimista. El desig fet realitat de La Sinàptica mereix més vida i més aforament. Potser és previsible però és bonic que tot sigui llegit amb i per amor.