La Fundació Rafael Masó reivindica Xavier Monsalvatje

La Fundació Rafael Masó reivindicarà la figura de l’escriptor, pintor i mecenes noucentista Xavier Monsalvatje amb l’exposició “Xavier Monsalvatje, en terra de gestes i de beutat”, que s’inaugurarà demà, a les set de la tarda, a la Casa Masó i es podrà visitar fins al 4 de novembre. La mostra està comissariada per l’escriptor Josep Pujol i Coll, qui explica que “a Rafael Masó li hauria plagut que, un segle després de la seva mort, recordéssim a casa seva el seu amic Xavier Monsalvatje Iglésias (1881-1921)”.

Pujol, que fa deu anys va publicar la biografia de Monsalvatje, ha estat el comissari d’aquesta exposició que per primera vegada mostra les múltiples facetes d’aquest personatge poc conegut però alhora fonamental per la cultura catalana de fa un segle. Monsalvatje és considerat l’ideòleg del Noucentisme a Girona, i l’exposició presenta la seva obra com a escriptor, com a pintor, com a exlibrista, com a ebenista i com a mecenes d’altres artistes. Per això, a més de llibres, pintures i ex-libris del mateix Monsalvatje, a la mostra s’hi poden veure obres d’artistes com Fidel Aguilar, Celso Lagar, Mela Muter i Adolf Fargnoli, entre d’altres.

De nissaga olotina, Monsalvatje va arribar a Girona d’adolescent, el 1896, quan el seu pare, l’historiador Francesc Monsalvatje, va instal·lar-hi la banca familiar. Ben aviat va intervenir en la vida cultural i política ciutadana, primer dins els cercles modernistes, com els que editaven la revista L’Enderroch. I s’hi féu notar amb la seva magnètica capacitat de lideratge, atraient personalitats com Miquel de Palol, Prudenci Bertrana o Carles Rahola, que li foren amistats perdurables. La seva activitat literària fou especialment prolífica fins a 1910, no només amb la publicació de les seves narracions a nombroses revistes, sinó amb la publicació del recull Ombres (1906). Una marcada influència del decadentisme d’arrel francesa, però també la tradició romàntica de tema muntanyenc i els drames rurals modernistes, sovint amb elements eròtics i d’una descarnada crueltat, de seguida van tornar recognoscible l’estil de Monsalvatje.

A partir del seu casament amb Mercè Bassols, el 1910, Monsalvatje va decantar-se cap a la pintura, l’ebenisteria i l’exlibrisme, en els quals va mostrar una gran sensibilitat. Així mateix, el mecenatge d’artistes locals i forans, iniciatives ciutadanes com les de la societat Athenea (1913) o la publicació del llibre Terra de gestes i de beutat. Girona (1917) són fites d’aquest període, en les quals es veu una progressiva assumpció de l’estètica i els ideals del Noucentisme. Xavier Monsalvatje, alt, prim, gentil, intel·ligent, de maneres aristocràtiques i de gran bondat, com el va recordar Bertrana, “cònsol de l’art a Girona”, com l’anomenava Santiago Rusiñol, va morir poc després de complir els 40 anys, de retorn a Olot, on havia nascut. Xavier Monsalvatje i Mercè Bassols van ser els pares del prestigiós compositor Xavier Montsalvatge.

L’exposició de la Casa Masó es complementa amb una sèrie d’activitats que inclouen visites comentades amb Josep Pujol i Coll; un recital de textos de Monsalvatje, a càrrec de la professora de Filologia Catalana de la Universitat de Girona (UdG) Margarida Casacuberta, i una tertúlia amb Casacuberta i els tres autors del llibre que s’ha publicat amb motiu de l’exposició, Josep Pujol, Eva Vàzquez i Lluïsa Faxedas. Les activitats de l’exposició compten amb la col·laboració de la Càtedra Víctor Català d’Estudis sobre el Modernisme de la UdG. Després de la Casa Masó, l’exposició serà itinerant i es podrà veure al Museu Municipal Josep Aragay de Breda.