Uns misteris d’Itàlia en català

L’editorial Sidillà ens regala, dins la col·lecció L’Illa Roja, una meravella, un llibre especial que cal reivindicar, Els misteris d’Itàlia, del periodista Dino Buzzati. Un recull dels dinou sorprenents articles que Buzzati va publicar a la dècada dels seixanta del segle passat al diari Corriere della Sera. Un treball modern per al qual no passen els anys. Ens arriba a través de la tenacitat del seu traductor de l’italià al català, David Guixeras Oliver. Guixeras, en aquest projecte personal nascut durant el confinament –un fet també extraordinari–, ens acosta a unes històries que giren al voltant del món del misteri i els fets paranormals. Ho fa amb delicioses anotacions a peu de plana, mentre que Buzzati en els articles va descabdellant casos que recull del folklore, sí, però també aposant per experiències en primera persona que ens expliquen casos d’espiritisme i mèdiums; ens parlen de persones sensitives, alteració de forces gravitacionals, visions de rajos X, aparicions marianes, llegendes, fantasmes o màgia. Casos extraordinaris tots ells que Buzzati narra a través dels testimonis de persones extraordinàries. Els relats formen un curiós univers periodístic on descobrirem el director de cinema Federico Fellini, enamorat de tota la cosa misteriosa, mentre preparava Giulietta dels esperits; Gustavo Adolfo Rol, mag, alquimista, nigromant, farsant, qui sap; Rosa Quattrini, a qui se li apareix San Damiano Piacentino, la Mare de Déu; l’almirall Paolo Aloisi, que tenia l’habilitat única de fer mantenir objectes en un perfecte i impossible equilibri; el senyor Bruno Lava, capaç de teleportar la matèria i parlar amb els esperits, i la trista història, revestida de fatalitat, de la bruixa Melinda.

Dino Buzzati era periodista. Va néixer el 1906 a la vall del Vèneto i ens va deixar el 1972. Més de quaranta anys d’hemeroteca al Corriere della Sera, amb centenars d’articles publicats, ho avalen. Va ser també corresponsal de guerra; d’aquí, juntament amb el tedi ocasional de l’ofici de periodista, surt la inspiració d’El desert dels tàrtars, una de les grans novel·les italianes del segle passat. Buzzati, en aquest apartat més literari, si voleu, es presentava sempre com un simple periodista que escrivia de tant en tant ficcions o nouvelles, que deia ell, a les quals no donava gran valor. A banda de periodista i novel·lista, també va ser crític d’art, poeta, dramaturg, escenògraf, llibretista d’òpera, articulista i pintor. A Buzzati el fascinaven els territoris per on es mouen el misteri, el simbolisme, la fantasia i la màgia, elements que formen part del surrealisme que va definir la seva literatura. Però també el lligaríem amb Italo Calvino, amb el Calvino de la simplificació narrativa. No oblideu que Buzzati, com a bon periodista, vol ser llegible i, com Calvino, fins i tot per a aquells lectors no gaire atents. Els misteris d’Itàlia és un treball de camp, en molts casos cròniques novel·lades, en forma de relat curt. Uns treballs que escriu des del bon periodisme, aquell que va a les fonts, als testimonis. La mirada és distant, descriptiva, però no deixa de sorprendre; per això captiva. Articles que transmeten sensacions en moure’s entre la fabulació, la llegenda, el mite o, qui sap, el frau intel·ligent i benintencionat. Ell no hi entra. Descriu. L’article El nen fetitxe, un relat de maltractament infantil, arran de pràctiques tenebroses de fetilleria, pertorba com pocs. La gran majoria, però, fascinadors i sorprenents, ens recorden que el misteri no deixa de ser universal. En italià o en català.