Cultura
La Nova Cançó. 1979: moments d'incertesa
El disc de l'AVUI de l'any 1979
S’acaba una dècada farcida de canvis i a l’horitzó es divisa un futur ple d’optimisme. Estem en plena transició. La UCD d’Adolfo Suárez ha guanyat les primeres eleccions generals després de l’aprovació de la Constitució i es constitueixen els primers ajuntaments democràtics. El 25 d’octubre els catalans donen llum verda al nou Estatut d’Autonomia. És l’any que el Barça guanya la Recopa de Basilea, Margaret Thatcher es converteix en la primera dona que ocupa el càrrec de primer ministre al Regne Unit i Pink Floyd presenta el disc The Wall.
La Nova Cançó, però, viu hores baixes. Ja no es publiquen tants discos i els organitzadors de les Sis Hores de Cançó de Canet decideixen no celebrar del festival, que morirà definitivament dos anys després per la prohibició de l’alcalde de la població. Malgrat tot, aquell any surten discos de gran qualitat. Raimon treu Quan l’aigua es queixa; Al Tall, Quan el mal ve d’Almansa, i la Dharma, Ordinàries aventures, i surten a més un parell de discos d’en Sisa: La màgia de l’estudiant i Sisa & Melodrama. També s’estrena l’espectacle Per Corpus al Romea, de Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet, que aquell mateix any farà el seu primer concert a la plaça del Rei. I encara hi va haver un altre concert memorable: Lluís Llach es va convertir en el primer cantant no líric que actuava al Liceu.
Raimon
Als matins a ciutat
La infantesa de Raimon va transcórrer a Xàtiva, una ciutat de dimensions molt més reduïdes que la Barcelona de finals dels setanta, que és on vivia quan va escriure aquesta cançó.
Quico Pi de la Serra
Cançó de l’atzar
Pi de la Serra és capaç de fer lletres d’estils tan diversos com aquesta peça amb una successió d’imatges gairebé cinematogràfica, interpretada amb el valencià Lluís Miquel.
Xavier Ribalta
Picarol
Una de les millors melodies de Ribalta per a un poema d’Apel·les Mestres.
Jordi Barre
Torna a venir, Vicens
Una cançó sobre la despersonalització de la Catalunya Nord. Hi toca dos problemes que es complementen: l’emigració i la instal·lació al territori dels estiuejants rics del nord.
Maria del Mar Bonet
Jota marinera
La cantant fa una versió d’una de les jotes mallorquines més populars.
Xesco Boix
Mai no fa mal
Aquesta és segurament una de les peces més definitòries de la filosofia de vida de Xesco Boix.
Pere Tapias
El fet del senyor Canons
Pere Tapias no s’està de criticar la doble moral imperant en què, al cap i a la fi, el que més importa són els diners.
Ovidi Montllor
Els amants
Els amants és un dels poemes cabdals de Vicent Andrés Estellés, amb música d’una peça tradicional valenciana.
Esquirols
Torna, torna, Serrallonga
Una de les peces més conegudes d’Esquirols, dedicada al bandoler Joan de Serrallonga.
Pere Figueres
A la recerca d’una terra
Aquest va ser el primer LP de Pere Figueres, amb onze cançons sobre l’amor a la terra.
Ramon Muntaner
El ball dels cent mil diumenges
Joan Argenté va traduir al català unes quantes cançons franceses, entre les quals hi ha El ball dels cent mil diumenges, d’Henri Tachan. Ramon Muntaner va trobar la traducció al català i, pensant que era la traducció d’un poema, la va musicar.
Cia. Elèctrica Dharma
Les aventures del Petit Príncep
El grup dels germans Fortuny va fer un pas cap al rock amb Ordinàries aventures. Un dels més cantats és Les aventures del Petit Príncep.
Al Tall
Lladres
Una de les cançons de Quan el mal ve d’Almansa narra els efectes de la desfeta i explica com els guanyadors de la batalla es van instal·lar en el poder i encara governen.
Coses
Els núvols
Coses musica amb delicadesa un fràgil poema de Màrius Torres sobre els núvols. El grup capta perfectament la màgia de les paraules i sap multiplicar-ne l’efecte amb l’acompanyament musical.
Marina Rossell
Corrandes del temps que fa
Seguint l’estructura popular de les corrandes, Jordi Sarsanedas escriu per a Marina Rossell un seguit d’estrofes que fan referència a l’actualitat política del moment.
Gato Pérez
La corba del Morrot
Gato Pérez va saber explicar la quotidianitat amb poesia. Moltes de les seves cançons tenien una localització fàcil, com ara el Morrot, entre Montjuïc i Can Tunis.
Rocky Muntanyola
Com una pedra del camí
Rocky Muntanyola, l’alter ego de Jordi Batiste, interpreta una versió de Like a Rolling Stone de Bob Dylan.
Saó
Atxúmbala
Saó va ser un grup de música tradicional del País Valencià que va tenir una trajectòria efímera.
Els Valldemossa
Parador de Valldemossa
És un dels temes més reconeguts dels Valldemossa, un dels grups més veterans de Mallorca.
La Nova Cançó, però, viu hores baixes. Ja no es publiquen tants discos i els organitzadors de les Sis Hores de Cançó de Canet decideixen no celebrar del festival, que morirà definitivament dos anys després per la prohibició de l’alcalde de la població. Malgrat tot, aquell any surten discos de gran qualitat. Raimon treu Quan l’aigua es queixa; Al Tall, Quan el mal ve d’Almansa, i la Dharma, Ordinàries aventures, i surten a més un parell de discos d’en Sisa: La màgia de l’estudiant i Sisa & Melodrama. També s’estrena l’espectacle Per Corpus al Romea, de Quico Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet, que aquell mateix any farà el seu primer concert a la plaça del Rei. I encara hi va haver un altre concert memorable: Lluís Llach es va convertir en el primer cantant no líric que actuava al Liceu.
Raimon
Als matins a ciutat
La infantesa de Raimon va transcórrer a Xàtiva, una ciutat de dimensions molt més reduïdes que la Barcelona de finals dels setanta, que és on vivia quan va escriure aquesta cançó.
Quico Pi de la Serra
Cançó de l’atzar
Pi de la Serra és capaç de fer lletres d’estils tan diversos com aquesta peça amb una successió d’imatges gairebé cinematogràfica, interpretada amb el valencià Lluís Miquel.
Xavier Ribalta
Picarol
Una de les millors melodies de Ribalta per a un poema d’Apel·les Mestres.
Jordi Barre
Torna a venir, Vicens
Una cançó sobre la despersonalització de la Catalunya Nord. Hi toca dos problemes que es complementen: l’emigració i la instal·lació al territori dels estiuejants rics del nord.
Maria del Mar Bonet
Jota marinera
La cantant fa una versió d’una de les jotes mallorquines més populars.
Xesco Boix
Mai no fa mal
Aquesta és segurament una de les peces més definitòries de la filosofia de vida de Xesco Boix.
Pere Tapias
El fet del senyor Canons
Pere Tapias no s’està de criticar la doble moral imperant en què, al cap i a la fi, el que més importa són els diners.
Ovidi Montllor
Els amants
Els amants és un dels poemes cabdals de Vicent Andrés Estellés, amb música d’una peça tradicional valenciana.
Esquirols
Torna, torna, Serrallonga
Una de les peces més conegudes d’Esquirols, dedicada al bandoler Joan de Serrallonga.
Pere Figueres
A la recerca d’una terra
Aquest va ser el primer LP de Pere Figueres, amb onze cançons sobre l’amor a la terra.
Ramon Muntaner
El ball dels cent mil diumenges
Joan Argenté va traduir al català unes quantes cançons franceses, entre les quals hi ha El ball dels cent mil diumenges, d’Henri Tachan. Ramon Muntaner va trobar la traducció al català i, pensant que era la traducció d’un poema, la va musicar.
Cia. Elèctrica Dharma
Les aventures del Petit Príncep
El grup dels germans Fortuny va fer un pas cap al rock amb Ordinàries aventures. Un dels més cantats és Les aventures del Petit Príncep.
Al Tall
Lladres
Una de les cançons de Quan el mal ve d’Almansa narra els efectes de la desfeta i explica com els guanyadors de la batalla es van instal·lar en el poder i encara governen.
Coses
Els núvols
Coses musica amb delicadesa un fràgil poema de Màrius Torres sobre els núvols. El grup capta perfectament la màgia de les paraules i sap multiplicar-ne l’efecte amb l’acompanyament musical.
Marina Rossell
Corrandes del temps que fa
Seguint l’estructura popular de les corrandes, Jordi Sarsanedas escriu per a Marina Rossell un seguit d’estrofes que fan referència a l’actualitat política del moment.
Gato Pérez
La corba del Morrot
Gato Pérez va saber explicar la quotidianitat amb poesia. Moltes de les seves cançons tenien una localització fàcil, com ara el Morrot, entre Montjuïc i Can Tunis.
Rocky Muntanyola
Com una pedra del camí
Rocky Muntanyola, l’alter ego de Jordi Batiste, interpreta una versió de Like a Rolling Stone de Bob Dylan.
Saó
Atxúmbala
Saó va ser un grup de música tradicional del País Valencià que va tenir una trajectòria efímera.
Els Valldemossa
Parador de Valldemossa
És un dels temes més reconeguts dels Valldemossa, un dels grups més veterans de Mallorca.
Notícies relacionades
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.