Brindis amb ‘Champagne!’

No obres una ampolla de xampany quan estàs sol a casa, subratlla el cineasta Nicolas Vanier: “De vi, potser sí, però de xampany, no. S’obre quan hi ha almenys dues persones i és un símbol del compartir i de l’amistat.” I és al voltant del xampany i de la regió que el produeix que ha articulat aquesta pel·lícula, que es titula justament Champagne! i arriba avui als cinemes. Com tants altres films francesos (Petites mentides per estar junts, Barbacoa d’amics, Sopar d’amics...), Vanier parla de l’amistat: reuneix una colla, els asseu al voltant d’una taula, amb menjar exquisit i bones begudes alcohòliques, i en fa una radiografia.

“Als francesos ens agrada el bon vi i el bon menjar, i quan vas amb un grup d’amics a França, és absolutament inevitable que acabin trobant-se al voltant d’una taula”, diu el cineasta a El Punt Avui, en una entrevista per telèfon. L’alcohol fa de catalitzador de les emocions, bones i negatives, entre aquests amics reunits en una casa de camp a la Xampanya, per celebrar el comiat de solter d’un d’ells. “L’amistat és un tema apassionant. És com l’amor, pot durar sempre o es pot apagar-se molt de pressa. Les històries d’amistat més maques són les que duren en el temps. Hi ha una característica comuna entre els diferents grups d’amics: es crea una mena d’hàbit i, tot i que de vegades hi ha la temptació d’allunyar-se’n, el grup tira endavant.”

La pel·lícula parla de la dificultat per tirar endavant, de com canviem les persones i les amistats: “Cal adaptar-se i acceptar, i aquesta acceptació és justament el tema principal de la pel·lícula: la gent canvia i hi ha el compromís de seguir convivint.” El conflicte sorgeix quan apareix la futura esposa del membre de la colla que es casarà, que és objecte de la burla per la seva ingenuïtat. “Una de les qualitats fonamentals és saber ser indulgent –diu el director–. Això no significa que ho hagis d’acceptar tot, però has de dosificar sàviament tot el que dius perquè no s’espatlli aquesta història d’amistat o d’amor. A França tenim la dita «Qui més t’estima et farà plorar», i els grups d’amics passen molt de temps burlant-se els uns dels altres.”

Nicolas Vanier ha participat en el guió de la pel·lícula, escrit inicialment per Xavier Nemo. De seguida es va interessar per la proposta: “És una pel·lícula que tracta del sentit de l’humor, de les emocions. És la història d’un grup d’amics amb diferents caràcters i diferents feines, però amb la seva amistat han superat diferents proves, i arriba un moment que s’interroguen sobre aquesta amistat. Tots hem passat per experiències semblants, tots tenim records de persones i situacions similars, i ens hi sentirem identificats en un moment determinat i somriurem amb situacions que es troben a la pel·lícula.”

La bona química entre els actors de la pel·lícula ha estat fonamental: “Des del principi he fet tots els possibles –diu Vanier–, també fora del film, perquè hi hagués aquesta sensació d’amistat. Era fonamental, ha anat més enllà de les meves expectatives i ha repercutit molt positivament en la pel·lícula.”