Un matí amb la Dharma a Sants

Són les onze del matí d’un dilluns al número 69 del carrer Sagunt del barri de Sants de Barcelona. Lluís Fortuny ens saluda des del balcó, baixa a obrir la porta i, després de llegir la placa que, a instàncies d’una iniciativa popular, ens recorda que, en aquella casa, hi visqué el seu germà Esteve (1954-1986), ens convida a visitar el que, des del 1980, ha estat la “base d’operacions” de la Companyia Elèctrica Dharma. “Buscàvem una casa per convertir-la en lloc de trobada del grup i vam trobar una antiga fàbrica de làmpades completament derruïda”, ens explica mentre els seus germans Joan i Maria, i també Carles Vidal, únic membre fundacional, amb Joan Fortuny, del grup, van arribant, saludant i entrant a la sala des d’on s’han concebut tots els projectes de la Dharma des de la seva històrica col·laboració amb la Cobla Mediterrània l’any 1982. “Vam estar tres mesos fent de paletes”, comencen a recordar. “En Carles era el manobre; en Lluís, el fuster; l’Esteve, l’electricista; en Joan, el guixaire...” El “manobre” Vidal afirma amb cert orgull que aquella “idea comunal” amb la qual va néixer la Dharma mai no s’ha perdut del tot i, en observar una paret amb les portades dels seus discos, a tocar d’un pòster del seu concert l’any 1987 al Palau de la Música en homenatge de l’Esteve, en Lluís i en Joan ens avisen que la discografia de la Dharma és, de fet, “la guia” que els serveix per situar en el calendari capítols vitals com el naixement del fill d’algú del grup. “Al principi, aquí, hi vam estar vivint l’Esteve i jo”, diu en Lluís sobre Sagunt, 69. “Però tothom al grup, de fet, hi tenia una habitació i hi entrava i en sortia quan volia...”

Ens fan cinc cèntims del concert del 50è aniversari que, el dia 22 d’abril al Palau Sant Jordi, els unirà a diferents generacions de músics (“a la tarda vindrà Gemma Humet i, després, Gossos, amb qui estem provant de recuperar Muntanyes russes”, expliquen); també del documental sobre la història de la Dharma que el dia abans han estat gravant a l’Ametlla de Segarra; ens regalen una còpia en CD de Cançons arraconades (RGB), que recull gravacions originals inèdites des dels anys setanta fins a l’actualitat, entre les quals hi ha quatre cançons de l’Esteve enregistrades en un quatre pistes que han estat dècades guardades en un calaix, i, tal com era la idea, se’ns emporten de passeig pel barri on van néixer, del qual pràcticament coneixen cada pam.

Tan bon punt sortim de casa, i mentre reunim la Dharma per a una primera foto, ens creuem amb el primer veí: “Digueu-li «Lluís» i feu bona cara, hòstia!”, els engalta. “Que no és tan difícil, nois: «Lluíííííís!»” “Aquest home era ferrer i la veritat és que a casa ens havia arreglat un munt de coses”, ens explica en Joan. “Els peus del meu teclat, de fet, me’ls va fer ell”, hi afegeix la Maria. “Sempre ha estat força de la broma”, rebla, finalment, en Lluís. “Vivia al costat de casa d’en Josep [Fortuny] i, quan arribaves d’un bolo a Zeleste a les set del matí, sempre queia la mateixa frase: «D’això que feu, en dieu anar a treballar? Me cago en Déu...»” “Sants, certament, ha canviat bastant”, valora, finalment, en Joan. “En aquest carrer mateix hi havia vuit botigues i ara ja no n’hi ha ni una.” “Ben al contrari que de pisos turístics!”, hi afegeix en Lluís. “Ara que han conquerit Gràcia venen cap aquí! Per a un nano jove, quedar-se a Sants comença a ser molt difícil. I això és com veure caure les fitxes d’un dòmino: si els joves marxen, no hi ha grup casteller, ni de bastoners ni colla de diables...”

Arribem, ara, al carrer Riera de Tena, davant l’estació de metro de Mercat Nou. Allà hi ha la plaça que s’inaugurarà el dissabte d’aquella setmana –un acte al qual molts veïns, tal com els han fet saber mentre caminem pel barri, no es perdran– com la “plaça de Josep i Esteve Fortuny i Guarro”, en honor dels dos membres de la Dharma morts el 2013 i el 1986, respectivament. “En aquest descampat, hi ha d’anar la biblioteca del Vapor Vell”, ens assenyala en Lluís. “Si, aleshores, la Dharma encara està en actiu, es continuarà dient així, plaça de Josep i Esteve Fortuny i Guarro, però si, quan acabin les obres, nosaltres ja no hi som, es dirà «plaça de l’Elèctrica Dharma».” “No ha estat cosa nostra, però”, especifica en Joan. “Ha estat més aviat una iniciativa del barri, de fa molts anys. Recordo la pollera, que ara ja no hi és, que va estar recollint firmes durant anys...”

Parlem, a continuació, d’altres santsencs il·lustres i, de seguida, apareix el nom del periodista Àngel Casas, mort l’octubre de l’any passat. “Vivia a sobre de cal Guarro, que era on vivia la nostra mare quan era petita”, explica en Lluís. Va arribar a fer un grup de música amb el nostre tiet...” “Baixava molt, a ca l’àvia Maria, i la veritat és que l’Àngel se l’estimava molt...”, hi afegeix en Joan, que recorda també quan la Dharma actuava en programes com ara l’Àngel Casas show, Popgrama i Musical express i Casas els entrevistava ben lluny de Sants, en ciutats com Granada, mentre la banda feia alguna de les seves celebrades gires de finals dels anys setanta per Espanya.

La Maria i en Carles no han viscut tant com en Joan i en Lluís a Sants. La Maria, dels Fortuny, és l’única que ja va néixer a Horta (“en una casa amb cinquanta patis per tenir els nens tranquils”, recorda), però els últims anys d’infantesa i de primera adolescència ja els va passar a Sants. “Recordo la placeta amb els avis, jugant tot el dia amb els cosins...” Li preguntem si, com s’indica en el llibre que l’Editorial Comanegra ha publicat amb motiu dels 50 anys del grup –ple de fotografies inèdites i amb textos, entre d’altres, de Màrius Serra, Núria Cadenes, Jordi Sierra i Fabra i Joan-Lluís Lluís–, és “la primera rockera catalana”. I, naturalment, somriu. “Bé, també hi havia Duble Buble...”, afirma la Maria, que va entrar al grup l’any 1987, quan feia poc que havia mort el seu germà Esteve. “No n’hi havia gaires, aleshores, de dones que es dediquessin a això...”, li reconeix, però, el seu germà Joan.

Mentre rememorem el primer disc que la Maria va gravar amb Carles Vidal i els seus germans (Fibres del cor, 1989), posem els peus al Mercat de Sants, amb 110 anys de vida, una mica més del doble dels que aquest any celebra la Dharma. Una salutació a dues verduleres posa en relleu que els Fortuny són clients fidels del mercat. “I d’unes quantes generacions, a més!”, reivindica en Joan. “La meva filla, que també viu a Sants, hi ve a comprar tot sovint amb els meus nets.”

En Carles Vidal, baixista des dels temps ja llunyans de Diumenge (1975), L’oucomballa (1976) i Tramuntana (1977), es coneix bé el barri, ja que en va ser veí des del 1979 fins al 2004, però ara viu a Montcada i Reixac, des d’on viatja a Sants en tren –“són només vint minuts”, relativitza– cada vegada que la Dharma té un assaig o alguna història com la d’avui. “Jo no soc gaire urbanita”, confessa. “Tot i que a Sants hi ha racons força tranquils, estava tip de Barcelona. Tenia una casa petitona d’herència a Montcada i va arribar un moment en què vaig dir: «Mira, saps què? Me’n vaig allà, que viuré més feliç, més tranquil... i respiraré més bé».”

Ja fa una estona que passegem amb la Companyia Elèctrica Dharma pel seu barri de tota la vida i, després d’enfilar el carrer Hartzenbusch –on una veïna els crida des del balcó–, arribem al carrer d’Andalusia per fer un tallat a la Bodega Salvat, oberta el 1880. “Hi havíem vingut molt, aquí també, tot i que coneixíem més els amos antics...”, explica en Joan. Recordem, finalment, i mentre anem acomiadant-nos, la seva llarga relació amb l’Avui i El Punt. Des del programa que va fer l’Avui per al concert d’homenatge a Esteve Fortuny al Palau el 12 de març del 1987 fins a un “viatge a la Catalluna de l’Elèctrica Dharma” que proposava, l’any 1984, l’Avui del Jovent. “L’avi Esteve, quan va sortir el primer diari en català, estava conteníssim”, recorda en Joan. “Els guardava tots i va arribar a fer tot un article parlant-ne!”.

Ens acomiadem sabent més coses de la Dharma i també, és clar, de Sants. I ens instem a retrobar-nos el dia 22 d’aquest mes al Palau Sant Jordi. “És important deixar ben clar que, per molts convidats que hi hagi, tots i cadascun dels temes els toca la Dharma”, ens fa notar la Maria. Feliços cinquanta anys!