Publicacions
Els ninots de l’indignat
Pius Pujades reuneix en el llibre ‘Hèlios. Contra la dictadura amb humor’ centenars de dibuixos fets pel seu amic Jordi Soler, històric d’aquest diari
El llibre es presenta avui al bar L’Arc, on Soler va fer bona part dels dibuixos
A la Girona grisa i negra de principi dels anys cinquanta del segle passat, no hi havia gaire res més a fer que anar als vespres amunt i avall de la Rambla –ara de la Llibertat, llavors del Generalísimo–, i va ser en una d’aquelles passejades a la fresca que el periodista, mestre i escriptor Pius Pujades (Girona, 1938) va conèixer un altre jove de la seva mateixa edat i amb tantes inquietuds com ell. Es deia Jordi Soler i Font, havia nascut a Terrassa per les coses de la guerra i havia viscut en uns quants altres llocs. De fet, quan en Pius –que encara es deia Josep– se’l va trobar a la Rambla havia arribat a la ciutat no feia gaire. Tenia uns 14 anys i una complicada història familiar al darrere que, segons Pujades, va marcar el seu caràcter (“Vivia indignat des de petit”) i una trajectòria vital no menys complexa a partir de llavors. Sense conèixer el seu pare i allunyat de la seva mare, l’escriptora i mestra Maria Assumpció Soler, expedientada després de la guerra, en Jordi va arribar sol a Girona per viure amb uns oncles, ell falangista. Ni ells ni els frares encarregats de la seva formació van fomentar la singular i irreprimible creativitat del jove Jordi Soler. “Li deien que no dibuixés, que era perdre el temps. Mentalment, tenia una violència reprimida terrible, i va canalitzar aquesta ràbia a través de la creació”, recorda Pujades. De fet, el dibuix va ser la primera gran passió de Soler, futur “periodista orquestra” d’aquest diari –així el va definir Narcís-Jordi Aragó–, com ho constata el llibre Hèlios. Contra la dictadura amb humor, un vell projecte de Pujades que ara s’ha materialitzat, poc més d’un any després de la mort del seu amic i biografiat, gràcies a la Fundació Atrium Artis, amb la col·laboració d’Iglésies Associats. El llibre, de 428 pàgines, inclou més de sis-cents dibuixos-acudits de Soler, la majoria fets durant els any seixanta i setanta a la barra del bar L’Arc de la plaça de la Catedral, reducte noctàmbul i inconformista on en Jordi es va convertir en l’Hèlios i Pujades va passar a ser en Pius. Justament, el llibre es presenta aquesta tarda a L’Arc (19 h), en un acte en què també intervindran el periodista Jordi Grau, company de redacció de Soler i autor del pròleg; el també periodista Daniel Bonaventura, fill del fundador de L’Arc que ha prestat dibuixos de la col·lecció familiar per al llibre, i Antoni Bou, d’Atrium Artis.
Introducció de Fernando Arrabal
En l’acte d’avui no hi podrà ser l’escriptor patafísic Fernando Arrabal, amb qui Soler va mantenir una intensa relació epistolar i que ha escrit un text introductori per al llibre. Completant un autèntic viatge en el temps, també es presentarà a L’Arc, demà a la mateixa hora, la nova edició del llibre Cartes a Lilit (Llibres del Segle), publicat el 1979 per la periodista i escriptora gironina Carmen Alcalde, coetània de Soler i una de les fundadores de la revista Presència, que ha estat traduït al català per Bonaventura. És un altre testimoni punyent dels temps foscos de la dictadura i els seus poders fàctics, ridiculitzats per Soler amb els seus ninots, en què ja s’entreveu l’estil d’en Sísif: la tira d’excels humor absurd que va dibuixar en aquest diari durant 40 anys.
Els dibuixos del llibre, però, no van ser fets per ser publicats; de fet, el podrien haver portat a la presó en l’època en què els va fer, amb la seva predilecció pel sexe i els capellans com a temes que, segons Pujades, “de vegades confluïen, però també tenien vida pròpia per separat”. “Sóc acudits blasfems, però no contra Déu, sinó amb l’actitud del carreter que renega perquè el carro no li tira”, hi afegeix l’autor, que en el llibre ha reunit els dibuixos que ell mateix i altres amics van rescatar durant les llargues vetllades de L’Arc –“En Lluís hi tenia sempre un rotlle de paper, però en Jordi també dibuixava sobre un paquet de Ducados o el que fos”– i els complementa amb “una aproximació a la biografia complexa, confusa, sovint difusa” d’aquest “geni humil” anomenat Jordi Soler .
