“Ha estat un any Dragon Khan”

Forma part de mi, així que, tot i no haver fet el que volia fer en aquell moment, que era tocar amb banda els meus propis temes, m’hi he de conciliar. Tinc clar, però, el Triquell que ha fet possible que el d’avui sigui el que és. No en renego, però tampoc l’admiro gaire...

He passat per una fase que ara m’adono que va ser depressiva: una ruptura, la mort del meu gat, haver de tornar a casa el meu pare per falta de diners... En contraposició, però, m’he tornat a enamorar, i m’he tornat a mudar. Totes les baixades al fons del pou m’han servit per, ara, estabilitzar-me. Ha estat un any Dragon Khan total.

He volgut que el procés creatiu sigui una mescla de líquids. No em fa res dir que no he trobat encara el meu discurs definitiu, sinó que estic plantant llavors. Vaig experimentant, aprenent, amb diferents formes de fer música. Estic convençut que l’art, la creativitat, està en les noves formes.

Sí, veig, per exemple, que a vegades romantitzem la depre i l’ansietat, però també que no fa falta abanderar-se de res ni obeir a cap gènere o paradigma per fer quelcom propi.

Tinc la casa plena de vinils! M’agraden Jar of flies, d’Alice In Chains, o Tango in the night, de Fleetwood Mac, però també Manzanita i Coldplay!