Tots estem una mica bojos

La novel·la gràfica, i sense cap mena d’artifici extern, va generant noves maneres d’explicar les coses amb la paraula escrita i la imatge gràfica. Tot això gràcies al fet que hi ha gent que esprem el seu talent per trobar nous camins per a la divulgació. Així ho ha fet Jose Valenzuela (Terrassa, 1982), un enginyer biomèdic, neurocientífic, que ens parla amb una historieta de les malalties mentals. L’interès pels mecanismes de la ment el va portar a plantejar-se fer un còmic divulgatiu que parlés del que al llarg d’anys va estar inclòs en el reduccionista concepte de bogeria. Per acabar d’animar-se a tractar el tema, la seva parella, psicòloga clínica, el va engrescar a parlar no només de les malalties mentals, sinó també de la situació que es dona a l’Estat espanyol pel que fa a les condicions en què es tracten les malalties mentals.

El salt a fer-se guionista de còmic estava fet, però calia trobar un editor que cregués en la proposta i un dibuixant per fer-la. Norma Editorial va veure interessant el projecte i el dibuixant Alfredo Borés (Barcelona, 1990) va acceptar el repte de donar imatge a elements que sovint escapen de la representació figurativa. Així va néixer Locura, un elogio de la diferencia (Norma Editorial) que en català ha pres el títol de Nou elogi de la follia (Comanegra).

El còmic es desenvolupa en diferents capes narratives. D’una banda tenim el poeta Virgili que, com feia a La divina comèdia de Dante, acompanya els dos autors per l’infern i el purgatori. Un viatge en què es representen les diferents malalties mentals amb crítiques al sistema sanitari ja que per fer el llibre, Valenzuela ha fet un treball de camp i ha entrevistat experts, que apareixen com uns personatges més de l’obra, i entre els quals es troba Carme Gonzalvo, supervisora del servei de psiquiatria de l’Hospital Comarcal d’Inca.

Els punts de vista de tots els especialistes no són convergents, fet que demostra la voluntat dels autors de posar el tema sobre la taula més que donar cap alternativa concreta. Diu l’escriptora Núria Bendicho al pròleg de l’obra, el llibre “convida a apreciar diferents aspectes de la follia, no a estigmatitzar-la sota una mateixa idea”.

Un altre recurs utilitzat al llibre són les cartes que escriu Valenzuela a la seva filla, que en els moments de fer el projecte estava al ventre de la mare. Li parla del que creu que es trobarà en el camp de les malalties mentals quan ja sigui una persona adulta. En aquest sentit la novel·la gràfica de Valenzuela i Borés aporta una manera de plantejar el tema que amb altres mitjans seria difícil de concretar, cosa que significa que el còmic en general no només serveix per divulgar qualsevol tema, sinó també per donar enfocaments inèdits que no es podrien assolir amb altres formats.