Anna Codina novel·la l’addicció a les xarxes a ‘Algoritmes’

Experta en estratègia digital i màrqueting, Anna Codina (Girona, 1983) treballa creant continguts per a empreses a les xarxes, però ha acabat coneixent prou bé aquest món per haver-ne vist la cara fosca, quan l’ús d’aquests recursos es torna addictiu. D’aquesta dependència de les plataformes digitals per construir una imatge idíl·lica de les nostres vides tracta la novel·la Algoritmes (La Segona Perifèria), el seu debut literari, que planteja no només com les noves tecnologies inviten a pensar “quins són els límits de la mentida” i com ens en servim per representar-nos com els protagonistes d’“una vida bonica”, sinó també “com se n’aprofita el capitalisme per esquerdar valors fonamentals com ara el respecte a la privacitat, amb l’únic objectiu de monetitzar el nostre temps a costa d’afeblir la salut mental de les persones i la democràcia mateixa”.

En aquest sentit, raona que la radicalització de molt de jovent és fruit d’una política molt premeditada de Youtube d’oferir “continguts cada vegada més extrems per tenir-te enganxat”, de manera que si consultes un vídeo sobre menjar saludable, et dirigiran progressivament a un altre sobre cultura vegetariana i “finalment a un que t’incita a assaltar una granja de porcs”. De fet, en el seu llibre, on s’intercalen converses de WhatsApp, correus electrònics i entrades de bloguers, es reprodueixen comentaris pejoratius reals d’Instagram (els temuts haters) no precisament agradables, “si ets conscient que a l’altra banda hi ha algú de carn i os”.

No és una reflexió que deixi les eines que ha de fer servir en la seva professió en gaire bon lloc, però de seguida adverteix que la negació de la realitat per fer-la més amable és “una tendència molt humana”. De manera molt intencionada, a Algoritmes, finalista del premi BBVA Sant Joan de novel·la el 2020, després d’haver-hi treballat a fons des del primer esborrany elaborat a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès, confronta la degradació de les expectatives amb què Muriel i Robert viatgen a Londres per triomfar com a influenciadors i programadors d’una gran multinacional amb l’autoengany amb què la mare d’ella fa front a la separació del marit (“és de viatge”, diu) i al seu propi càncer (el mal “lleig” que les necrològiques encara emmascaren amb l’eufemisme de “llarga malaltia”). Codina, que va fer créixer el personatge de Robert a mesura que reescrivia el llibre perquè “em va anar atrapant” (també perquè li permetia introduir la nova esclavitud del treball, “basada a rendir mil hores i rebre zero compensacions”), opina que la seva feina té molt a veure amb la literatura, que “consisteix a observar amb atenció i a crear unes altres realitats”, però com que, a més, és mare, admet que començarà a preocupar-se el dia que les seves filles “vagin pel món amb mirada d’instagramers” i s’oblidin que “la vida s’ha de viure, no fer-ho veure”.