El destí de l’Arxiu Jujol s’enreda

El destí de l’arxiu de l’arquitecte Josep Maria Jujol (Tarragona, 1879 - Barcelona, 1949) és un pou de controvèrsies, confusions i malentesos. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) va anunciar a finals de l’any passat que havia tancat amb el seu hereu l’acord de donació del gruix del fons, exceptuant els plànols tècnics de les construccions del Camp de Tarragona, que cediria al Col·legi d’Arquitectes (COAC). Fa pocs dies, però, Josep Maria Jujol fill va transmetre una comunicació escrita al MNAC en què declara que vol “gestionar el repartiment d’una forma diferent” de la que havia pactat amb les dues institucions, segons han confirmat a aquest mitjà fonts del museu. Des del COAC, s’han limitat a dir, sense voler entrar en detalls, que actualment es troben “en fase de converses” amb el descendent de l’arquitecte per fer una ampliació de la donació.

La carta de Jujol fill ha caigut com una galleda d’aigua freda al MNAC perquè obre les portes a “dividir l’Arxiu Jujol” en dues parts que, de fet, són molt difícils de separar. La voluntat del descendent de l’arquitecte és destinar al museu la part artística del llegat (la del Jujol dibuixant, escultor, pintor i dissenyador), i al COAC, la part arquitectònica (que va molt més enllà dels plànols i es dilueix en dibuixos que tant són artístics com arquitectònics). “Aquesta ha sigut sempre la idea de la família, no és cap novetat. Continua tot igual. Potser és que algú demanava més del compte...”, ha explicat a aquest diari l’únic fill que queda viu de Jujol, dels tres que va tenir. La seva previsió és que la donació dels mobles, les escultures i les pintures es faci efectiva enguany mateix, “un cop tinguem enllestida tota la llista del material”.

Des del MNAC parlen “d’actes contradictoris”. I, a més, firmats. L’hereu Jujol, gran estudiós alhora de la seva obra, va signar l’any passat, assessorat per la seva advocada, dos contractes amb el museu en què els confiava el conjunt sencer, enorme i excepcional. Però és que en paral·lel en va rubricar un altre amb el COAC exactament de la mateixa naturalesa. Finalment, els responsables de les dues institucions es van reunir per desfer l’embolic i Jujol fill va ratificar el seu acord amb el MNAC, del qual quedaven exclosos únicament els plànols de l’obra tarragonina. A finals dels noranta, la saga Jujol ja havia dipositat al COAC la documentació tècnica dels projectes barcelonins, i el 2017 en van fer donació.

Malgrat tot, des del MNAC són “optimistes” perquè estan convençuts que la situació s’acabarà reconduint a fi de bé de l’arxiu. La relació amb la família Jujol ve de molt lluny. Les complicitats es van traduir el 2014 en un dipòsit, que més tard es va convertir en donació, de vuit peces de mobiliari per a la nova exposició permanent de les col·leccions d’art modern. Des de llavors el museu de capçalera de l’art català té un espai propi dedicat a l’arquitecte, que es nodreix d’altres mobles i objectes de procedències diverses. Un fons que recentment es va enriquir, de nou gràcies a la família, amb la incorporació d’un mirall i tres grans teles que Gaudí va encarregar a Jujol per als Jocs Florals del 1907. Una d’aquestes pintures, minuciosament restaurada, va lluir a la gran exposició de Gaudí que van organitzar el MNAC i el Museu d’Orsay de París fa un parell d’anys.

“Per a nosaltres, Jujol és un artista molt important i la nostra missió és investigar-lo, exposar-lo i exportar-lo internacionalment”, remarquen les mateixes fonts del MNAC. Amb el seu arxiu, tenen (o tenien fins ara) un pla de treball molt clar: “Desinfectar-lo, restaurar-lo, digitalitzar-lo, inventariar-lo i difondre’l”. “La institució que pot afrontar tot aquest procés en condicions i amb els tècnics competents és el MNAC”, defensen. I a l’horitzó, parlada també amb Jujol fill, hi ha (o hi havia) una ambiciosa exposició internacional de la mateixa dimensió que la de Gaudí.

L’hereu Jujol insisteix que no vol que l’arxiu sencer estigui al MNAC, perquè aquesta no ha estat mai –torna a dir– la voluntat de la família. “Hi ha gent que vol enredar les coses”, ha engaltat sense confirmar que recentment ha enviat la comunicació escrita si més no aclarint la seva intenció. “És absolutament fals que hagi revocat cap acord.” A finals d’any, el museu li havia transmès la iniciativa que tenia d’organitzar-li un acte públic per agrair la seva generositat. Jujol fill va demanar que l’hi fessin un cop s’hagués publicat un nou llibre sobre el seu pare, que ara ja està a punt de publicar-se.

Amb Jujol hi ha consens que cal una operació d’envergadura per posar-lo al lloc de la història que li pertoca. Però de moment no ha tingut sort. Fa anys, Jujol fill va voler impulsar la creació d’un centre Jujol, que s’havia de situar al Teatre Metropol de Tarragona, justament una de les obres que duen el segell de l’arquitecte. Aquell centre d’interpretació ha acabat sent una història d’intents fracassats. Les converses es van iniciar fa més de vint anys, quan l’alcalde de la ciutat era Joan Miquel Nadal (i ja no és alcalde des del 2007). Semblava que els consistoris posteriors havien agafat el relleu del projecte, però mai no s’ha acabat d’embastar realment i ha quedat perdut en algun calaix. El fet que fins ara no s’hagués fet realitat el centre Jujol a Tarragona va acabar de convèncer el fill de l’arquitecte de trucar a les portes del MNAC i del COAC. “Ja n’hi ha prou de batallar, no podem més”, assegurava el desembre passat.

El juliol de l’any passat, el govern va declarar bé cultural d’interès nacional, en la categoria de monument històric, el Metropol. Just després de la declaració, l’Ajuntament de Tarragona va avançar que tiraria endavant un pla d’usos de tot el teatre, que podria incloure la creació del centre Jujol. En els últims quatre anys el consistori ha dut a terme algunes intervencions de reforma del teatre, però a hores d’ara no s’ha concretat cap detall sobre un possible museu dedicat a Jujol.