La importància de l’‘underground’

La setmana passada a la galeria Bombon de Barcelona (Trafalgar, 53) es va inaugurar l’exposició de Nazario Anarcoma, tú y yo, basada principalment en pàgines originals de les historietes protagonitzades per Anarcoma, un detectiu transvestit que investigava casos delirants a la Barcelona del personal més greixós, amoral i delictiu que es movia pel barri xino barceloní als anys setanta.

Si no fos pel contingut de les obres res faria pensar que es tractava d’un vernissatge gens diferent de molts d’altres que sovint se celebren en aquesta zona de la ciutat de gran presència galerística. Però mirant a la cara d’alguns dels presents a l’esdeveniment com el mateix Nazario, o Felipe Borrayo, creador de la llibreria Makoki i coautor d’aquest personatge juntament amb els traspassats Gallardo i Mediavilla, ens podíem transportar a un passat en què trobaríem que els originals que ens envolten són alguna cosa més que una singular creació artística, són també la representació del moviment underground que des de principis dels anys setanta i com a emmirallament hippy del que havia passat a la costa oest dels Estats Units als seixanta, va escriure un de les pàgines culturals més brillants i menystingudes de la Catalunya de la segona meitat del segle XX.

Anarcoma és filla de la concentració que es va produir a Barcelona d’autors de diferent procedència que van trobar en aquesta ciutat un grau de tolerància inèdit en gran part del territori de l’Estat espanyol. Eren els darrers anys del franquisme i l’opressió del règim havia estat directament proporcional al desig de trencar normes de tota mena: sexuals, socials i polítiques. En aquest context, els autors underground en què podríem trobar també, paradoxalment a ulls d’ara, Mariscal, practicaven la lliure creació esquivant la censura amb autoedicions que venien per bars i carrers: la seva actitud i obra trencadores van deixar anar una energia creativa que ja als anys vuitanta s’institucionalitzaria relativament amb la creació el 1979 de la revista El Víbora que donaria una sortida professional als autors contraculturals i produiria personatges com els creats per Max: Gustavo, agitador antinuclear, o Peter Punk, en què, inspirat en el personatge de James Mathew Barrie, retratava totes les tribus urbanes del moment.

Anarcoma també va ser un dels referents d’El Víbora i en les seves històries es barrejaven el costumisme amb el trencament del tabús sexuals. Tot això amb tocs de ciència-ficció i homenatges a la literatura popular de tipus policial.

El que donava força a aquestes històries és que, a diferència d’altres autors de còmic, Nazario no només es nodria de documentació externa. Les seves eren històries viscudes amb el lògic amaniment del component fantàstic. En l’etapa de la Transició, Nazario i la seva colla entre els quals es trobava el malaurat Ocaña, eren protagonistes de provocatius saraus de transvestisme en un moment en què encara estava vigent l’hereva de la ley de vagos y maleantes: la coneguda llei de perillositat social que penalitzava l’homosexualitat i que, instaurada el 1971, no va ser derogada fins a l’any 1995.

Nazario, després de viure amb intensitat professional i personal el món de la historieta underground als setanta i vuitanta, als noranta va iniciar una carrera com a pintor realista en què en les seves composicions de tall clàssic deixava entreveure en els seus bodegons detalls subtils de complicitat amb la seva etapa més agitada. A banda de les pàgines originals a la venda, la mostra, que es podrà veure fins al 16 de juny, exhibeix documentació i revistes originals en què es va publicar el personatge.