Cinema
OMAR SY
ACTOR
“Em moc entre la comèdia i el drama, la vida és així”
memòria
‘Padre y soldado’ tracta la història del reclutament forçós d’africans en la I Guerra Mundial
“Com els bons números de màgia, si estan ben fets, no has de voler saber-ne el truc”, diu l’actor del film que el va fer famós
TAN GRAN I PROPER
Alt, musculós, somrient, atractiu... Omar Sy estreny la mà amb força abans i després de l’entrevista i es mostra atent i amable en tot moment. Com si Intocable, a l’inrevés del significat del títol, l’hagués fet més proper.
La història no s’ha de revisar, és la que és, cal completar-la. Hi ha coses que no han estat explicades
El reclutament forçós d’un jove pastor peul del Senegal per lluitar a França en la I Guerra Mundial fa que el seu pare es faci voluntari i vagi al front de Verdun per protegir-lo. Omar Sy (Trappes, Yvelines, 1978), una de les estrelles indiscutibles del cinema francès des que va protagonitzar Intocable, deixa de banda la comèdia i els personatges més frívols, com el de Lupin, per tornar a les seves arrels peuls i explicar una part de la història francesa i africana oblidada a Padre y soldado , que s’estrena avui. L’actor va visitar el BCN Film Fest per presentar aquest film de Mathieu Vadepied.
Ja fa 12 anys d’‘Intocable’, que el va donar a conèixer aquí i arreu del món. Com valora i explica el seu gran èxit?
Segueix sent quelcom molt misteriós. Hi ha alguna cosa màgica, i com els bons números de màgia, si estan ben fets, no has de voler saber-ne el truc. Més de deu anys després segueixo fent pel·lícules, sèries... I tot això ha estat conseqüència d’aquell film. No faig més que avançar, i vull continuar així. Potser algun dia me’n cansaré o em faré gran, em pararé a mirar enrere i em preguntaré què va passar, però en el dia d’avui continuo beneficiant-me del que em va donar la pel·lícula i segueixo explicant històries, compartint coses. Soc molt feliç.
Com li va arribar aquesta història dels combatents senegalesos que van ser obligats a lluitar en la I Guerra Mundial?
És una història que em ve de Mathieu Vadepied, que en aquell moment era el director de fotografia d’Intocable. Em va plantejar la qüestió de si el soldat desconegut que hi ha enterrat a l’Arc de Triomf podria ser un senegalès. Em vaig adonar que mai m’havia fet aquesta pregunta, tot i que soc molt reflexiu i m’ho qüestiono tot. Hi ha moltes coses, de fet, de la meva època d’alumne i de la vida, que no m’he plantejat. Per això penso que aquesta pel·lícula és molt necessària, i permetrà a d’altres fer-se aquestes preguntes.
Creu que França ha revisat el seu passat colonial i ha demanat perdó?
No, no ha demanat perdó, no sé si fa falta, el que sí que cal és reconèixer certes coses. És un tema molt delicat que s’ha evitat, i hi ha una part de França que se sent frustrada per això. La història no s’ha de revisar, és la que és. El que cal és completar-la. Hi ha coses que no han estat explicades. No es tracta de tornar a dir coses, sinó de dir les que no s’han dit, completar el relat. La història dels tirailleurs senegalesos ha estat oblidada i cal explicar-la.
Diria que ‘Padre y soldado’ té una dimensió política, però també humana i fins i tot poètica?
La dimensió humana és la més important. La dimensió poètica ve de la màgia de Mathieu, de la seva sensibilitat. En canvi, la dimensió política pertany al públic. Té a veure amb la necessitat de la societat cívica de retre un homenatge als tirailleurs [soldats senegalesos mobilitzats en les guerres mundials]. La dimensió política se’ns escapa, sorgeix del context i de la història, que fa que esdevingui política. I això vol dir que tenim un problema, no hauria d’esdevenir una història política.
Com ha estat ficar-se en aquest paper de pare i soldat? Estem més acostumats a veure’l en papers més còmics.
He fet molts treballs dramàtics, però potser no han viatjat tant com els còmics. En aquest cas parla de guerra, d’història, i potser té un component més dramàtic, però m’agraden tots els gèneres, i fins i tot quan faig comèdia sempre hi ha una part dramàtica. De fet, m’acostumo a moure entre la comèdia i el drama, la vida és així.
És un projecte amb una dimensió personal, per a vostè? El seu pare és senegalès i en la pel·lícula parla en bona part en peul, la seva llengua materna...
En tots els projectes que accepto hi ha quelcom personal, alguna cosa que em toca, i que em fa connectar amb la història. En aquest cas n’hi ha unes quantes. D’una banda, que es parli dels tirailleurs senegalesos, el meu pare era senegalès. Es parla peul, el parlem a casa, els meus pares el parlen, la mare és de Mauritània. S’hi ha d’afegir, a tot això, que és una història de pare i fill, i jo soc les dues coses. Hi ha molts aspectes personals meus que estan connectats amb aquesta història.
Hi ha un conflicte de jerarquia. Pensa que la generacional, de pare i fill, és sempre més important que la militar?
Sí, això és el que penso. El pare és pare mentre el nen és nen. En un moment donat el fill deixa de ser nen, es converteix en un igual del pare i apareix el conflicte. El fill no accepta més aquesta posició. En aquesta història hi ha un conflicte entre el pare i el fill, que ja apareix, però que s’accelera en el context de la guerra. Però és un conflicte molt universal, tothom ha passat per aquest moment en què el nen esdevé adult i hi ha una confrontació amb el pare. És la vida!
Ja fa uns anys que és a Hollywood. És difícil obrir-se pas allà?
És com a tot arreu, tot demana un esforç, un treball i una comprensió de com funciona, perquè allà no funcionen com a França. Cal entendre aquesta perspectiva. Jo puc aportar les coses que he après i, a l’inrevés, m’emporto a França coses que he après allà treballant amb els estudis i les plataformes. Aquesta diversitat m’enriqueix, tot i que res és fàcil. Exigeix treball i dedicació, però no em fa por.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
