Arts escèniques

Crítica

òpera

Un projecte imprescindible

No serà la primera vegada que assenyalem com de necessari és el projecte Òpera a Catalunya, que permet que el país gaudeixi del gènere líric més enllà del Gran Teatre del Liceu. Sota la direcció artística de Mirna Lacambra, és evident que aquest projecte, nascut a Sabadell ja fa 40 anys, ha assolit un immens creixement que permet, a hores d’ara, que anar a veure una producció del projecte sigui sinònim de dignitat i feina ben feta com la que vam poder veure i escoltar, fa uns dies, a Manresa, amb Il trovatore (1853), de Giuseppe Verdi (1813-1901).

Sota la direcció musical de Daniel Gil de Tejada, el títol no va deixar indiferent el públic amb una producció que, a la fi de les representacions, s’haurà vist en 13 ciutats catalanes, a més del Palacio de Festivales de Cantàbria. Amb els propis daltabaixos del nivell artístic que desenvolupa aquest equip, no és menys cert que el cicle ha esdevingut un veritable trampolí, en el passat, per a importants veus catalanes de l’actual panorama i que també trobem en aquesta producció dues fermes interpretacions com ho són les de Carles Daza (Il Conte di Luna) i Laura Vila (Azucena), sense oblidar les contribucions de Maribel Ortega (Leonora) i Gustavo Porta (Manrico).

El que més ens agrada, però, és el profund sentit i orgull de pertinença dels membres de la companyia en la comesa lloable d’acostar i portar l’òpera pel Principat. Amb un meritori treball dels cossos simfònics i corals, aquesta funció de Manresa es va desplegar com a homenatge a la gran soprano catalana Margarida Elias (1923-1980), amb motiu del centenari del seu naixement. Un projecte imprescindible.

Il trovatore
35è cicle Òpera a Catalunya
Teatre Kursaal (Manresa), 10 de maig


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.