Burruezo: “Al-Àndalus era una sola comunitat intercultural”

“Crec que he comès un error quan parlava de la música de les tres cultures, perquè en realitat a al-Àndalus hi havia tres tradicions, l’àrab, la cristiana i la jueva, però dins d’una sola cultura”, diu Pedro Burruezo, que avui oferirà amb la Nur Camerata en format de trio el concert pedagògic La reina de Siurana / al-Àndalus.cat al centre cívic Pla de Palau de Girona (20 h, entrada lliure), dins la IX Temporada Música per a Tothom, coorganitzada amb l’Associació Magic Room. A més de Burruezo (veu, mondol, percussions i direcció), completen el trio Berna Jones (violí) i Robert Santamaría (qanun).

Barceloní de naixement, guixolenc adoptiu, Pedro Burruezo és un músic de llarga i rica trajectòria, periodista i activista ecologista, i, entre altres coses, gran divulgador, no tant de la història, sinó de l’essència, la cultura i la mística d’aquella al-Àndalus que reivindica com un model de convivència absolutament vigent, “una sola comunitat intercultural, encara que després ho amaguessin els Reis Catòlics, la Inquisició i el franquisme”.

En el concert d’avui, hi presentarà el seu últim disc, un EP de quatre temes titulat La reina de Siurana, que fa referència a la llegenda d’Abdelazia, filla del valí de Siurana, que va preferir saltar d’un cingle quan arribaven les poc amistoses tropes cristianes –“Els fatxes de l’època”, puntualitza Burruezo amb humor– a l’últim reducte d’al-Àndalus en terres catalanes.

En el disc , Burruezo posa també música a un poema d’Abú Bakr de Tortosa, gran intel·lectual andalusí que va viatjar per Orient i que, segons remarca Burruezo, “és més conegut a Egipte, on va morir a Alexandria, que no pas a Catalunya; de fet, jo vaig conèixer la seva existència quan me’n van parlar durant un concert que vam oferir a l’ambaixada espanyola al Caire”. La cançó resultant, Rasha de Tortosa, està vestida amb sonoritats de música gharnati d’Algèria, d’origen andalusí, que amb el seu nom fa referència a Granada. “Abú Bakr és un altre dels personatges d’al-Àndalus que, a pesar de la seva gran força creativa, aquí han caigut en l’oblit, quan en realitat nosaltres som Ramon Llull, però també Abú Bakr de Tortosa i Bonastruc ça Porta de Girona, perquè a la seva època tot estava molt més barrejat del que ens pensem.”

Per tot això, Burruezo creu que els seus concerts no són només viatges sonors a temps remots, sinó que transmeten al públic del segle XXI una saviesa ancestral molt útil per afrontar aquests temps de tribulacions.