Modernisme virtual

La Casa Amatller, el primer edifici modernista que es va construir (millor dit, reformar) a la ‘‘Manzana’’ de la Discòrdia del passeig de Gràcia, té el gen de la imatge en el seu ADN. El propietari, l’industrial xocolater Antoni Amatller, va ser un gran aficionat de la fotografia i un dels primers turistes que sempre anaven amb la càmera. L’arquitecte a qui va encarregar la seva residència, Josep Puig i Cadafalch, Ii va dissenyar el laboratori a les golfes i va esculpir la figura d’un fotògraf a la façana, a prop de la finestra del seu dormitori. I la seva filla Teresa va crear, al segon i al tercer pis, l’Institut Amatller d’Art Hispànic, que atresora més de 360.000 negatius.

No és estrany, doncs, que els actuals responsables de la casa, amb Francesc Fontbona de president de la seva fundació, hagin apostat ara per les noves tecnologies vinculades a la imatge. En el que era l’antic jardí de la finca, destruït als anys setanta, i on fins fa pocs anys hi havia la popular botiga Servei Estació, s’hi acaba d’obrir un museu mixt físic i (més) virtual del modernisme i, específicament, de la Casa Amatller. “És un diàleg entre l’art d’avui i l’art del passat, sosté Jordi Sellas, director del centre d’arts digitals Ideal i de la nova proposta al cor de l’Eixample.

El centre té dues plantes i un total de 2.000 m². A la de peu de carrer, s’hi ha muntat una exposició permanent d’aquella Barcelona del 1900 que va fer un salt d’escala amb una visió que ja voldríem avui: cultura, economia i política van anar de bracet. A les sales, conviuen des d’una pel·lícula de dibuixos animats, creada expressament per la incombustible Pilarín Bayés, fins a diversos elements decoratius de la casa que la Fundació Amatller tenia dipositats al MNAC, i que ara han retornat. No es perdin les rajoles sobrants. Quina meravella veure-les de prop.

La planta subterrània serà per a exposicions temporals i en la d’estrena el drac és el protagonista. A la Casa Amatller n’hi ha més de 60! Un, de forja, es va trobar fa pocs anys amagat a les golfes. Ens rep abans d’entrar a la sala immersiva, una experiència 360 graus per la llegenda de Sant Jordi, i amb un bonus track fet amb intel·ligència artificial.

Una estona abans hem vist objectes tan fascinants com ara el necesser que duia Teresa Amatller quan viatjava amb el seu pare, a Egipte per exemple. I acabem la visita amb unes ulleres de realitat virtual que ens porten, asseguts al llom d’un drac, per tots els racons de la mansió. Que, no se n’oblidin, també podem recórrer amb els peus (protegits, això sí, per uns peücs per no malmetre res). Diferents maneres d’explorar el patrimoni que, en tot cas, no són incompatibles.