Vinseum, pioners fent història

L’any 1926 van passar dues coses a Vilafranca sense cap connexió aparent: es va celebrar l’Exposició d’Art del Penedès i va arribar un professor nou al col·legi Sant Ramon de Penyafort. Era el pare Martí Grivé, lletraferit i amant de la història. L’exposició d’art seria la llavor d’un moviment que faria arrels i Martí Grivé seria l’encarregat de regar aquesta llavor que uns anys més tard, el 1934, permetria constituir una comissió mixta entre l’Ajuntament de la vila i el Museu, amb un local cèntric al costat de l’antic convent dels Trinitaris i que, un any més tard, donaria peu al primer patronat del Museu de Vilafranca. Comença la guerra civil i tot s’atura. Però a Vilafranca la llavor era viva i l’any 1945 obre les portes el primer Museu del Vi de l’Estat espanyol. Des d’aleshores han passat moltes coses i el museu s’ha anat transformant en un procés de millora constant que encara continua avui dia. Des que els fundadors del museu van començar a recopilar i documentar el fons artístic i històric del Vinseum fins avui, el museu ha passat per diferents punts d’inflexió que han obligat la institució a adequar-se a la normativa i això, a la llarga, ha redundat en benefici d’un museu modern i cada cop més obert als criteris museístics internacionals.

L’any 2007, el Museu del Vi de Vilafranca es converteix en el Vinseum, amb l’objectiu d’esdevenir el Museu de les Cultures del Vi de referència a l’Estat espanyol. El canvi de nom va lligat a la voluntat d’entrar al registre oficial de museus de la Generalitat, en compliment de la llei de museus aprovada el 1995. L’adequació administrativa triga quatre anys; el 2011, enmig de les obres de rehabilitació del Palau Reial, el Vinseum fa el pas i entra a formar part de la llista de més de 160 museus del registre oficial. Això li dona accés a les línies de subvencions per al desenvolupament d’activitats culturals i projectes de recerca i conservació i restauració, li garanteix accés al servei d’assessorament i suport tècnic de la Generalitat i, alhora, permet que aparegui en els diferents suports de promoció i difusió de museus catalans que edita periòdicament el Departament de Cultura de la Generalitat. Es produeix un salt qualitatiu i el Vinseum es veu obligat a incrementar el nivell d’autoexigència coincidint amb la reobertura de la seu històrica del Palau Reial. És la culminació de la primera fase d’un projecte que continuarà amb la rehabilitació de la capella de Sant Pelegrí com a sala d’exposicions temporals, i que actualment està en una nova fase de creixement amb la incorporació d’un nou edifici de 3.000 metres quadrats que suposen un abans i un després en el projecte museogràfic de la institució. Precisament, per donar a conèixer el projecte, el Vinseum, amb un projecte de divulgació innovador, ha obert les visites d’obres al públic.