Complagut amb la seva joguina

És innegable que Wes Anderson té una gran imaginació visual que projecta en decorats brillants amb un cromatisme espectacular. Tampoc no li és aliena una fantasia capaç de crear mons originals, cosa que sovint fa en companyia del seu amic Roman Coppola com a guionista. Ho hem vist a The Royal Tenenbaums, The Life Aquatic, Fantastic Mr. Fox, Moonrise Kingdom, The Grand Budapest Hotel i The French Dispatch, entre d’altres. Tanmateix, a vegades també pot semblar (sobretot als espectadors que no li són incondicionals) que es complau en el seu propi enginy visual, creant un cert efecte de saturació, i en les seves ocurrències narratives sense desenvolupar-les prou en el relat. Tal cosa es manifesta d’una manera extrema a Asteroid City , que va presentar-se recentment en el Festival de Canes amb una recepció discreta que traspuava un cert esgotament pel que fa als contes encapsulats i bellament decorats d’Anderson.

Rodada en bona part en un paratge de la població madrilenya de Chinchón, Asteroid City presenta una imaginària ciutat dels EUA enmig del desert que, amb un cràter gegant originat per un meteorit, s’ha convertit en lloc de trobada de joves astrònoms mentre s’hi realitzen proves atòmiques. L’acció es data al 1955 i la petita ciutat és declarada en quarantena per l’arribada d’un alien. De fet, aquestes imatges acolorides serien una mena d’il·lustració cinematogràfica d’una obra teatral que, amb un narrador i en imatges en blanc i negre, Anderson també va fent present. La sensació és que, mentre s’acumulen imatges enlluernadores i personatges, Anderson s’entotsola amb la seva joguina. Ho fa amb la mateixa complaença que exhibeix un fotògraf (interpretat per Jason Schwartzman) tan satisfet d’ell mateix que diu no haver fracassat mai en cap foto. Suposant que el cineasta es projecta en tal fotògraf, no s’entreveu que surti del carreró on l’ha abocat la satisfacció amb els productes del seu imaginari.

Com és habitual, Anderson ha reunit un repartiment estel·lar: Tom Hanks, Margot Robbie, Tilda Swinton, Adrian Brody, Matt Dillon i Scarlett Johansson, mentre que Willem Dafoe i Jeff Goldblum pràcticament fan cameos. També tracta els intèrprets com una joguina cara que desaprofita: no deixa de ser un malbaratament que es limiti a posar-los en decorats sense desenvolupar els personatges que interpreten, que semblen xerrar per xerrar.