Patrick Radden Keefe explora sobre la maldat a ‘Canalles’

Després de No diguis res i L’imperi del dolor, el periodista Patrick Radden Keefe torna amb Canalles (Edicions del Periscopi), un llibre amb històries verídiques d’estafadors, malversadors, falsificadors, traficants, advocats, productors de televisió i, fins i tot, cuiners de renom. És un compendi de dotze articles publicats prèviament a The New Yorker, setmanari del qual és periodista, en què l’autor reflexiona sobre la maldat. En castellà, Blackie Books és l’encarregada de publicar Maleantes.

Radden Keefe va presentar dijous el llibre i, segons recull una informació de l’ACN, va subratllar que els protagonistes són persones que cometen atrocitats, però es menteixen a si mateixes. “Consideren que són els bons d’aquesta història i s’autoenganyen”, explicava. L’autor reconeixia que sent empatia pels personatges de Canalles. “Hi ha gent que critica la meva obra perquè humanitza massa els dolents i els intento veure com a éssers humans”, argumentava. Per al periodista, però, la gran pregunta és com algú es converteix en una persona dolenta i fa coses dolentes. I més, perquè, en general, la gent més malvada, no s’hi considera. “Als meus llibres intento explicar com es veuen ells mateixos a si mateixos”, detallava Radden Keefe. L’autor anava més enllà a l’indicar que el més difícil és intentar entendre a aquestes persones i saber “com es comencen a desviar del camí més convencional”.

L’escriptor destacava que li atrauen les històries reals de l’actualitat i un període que li interessa en concret té a veure amb la Guerra Freda des de principis dels 50 fins a finals dels 70, quan la lluita entre Occident i el comunisme era tan profunda que es van “justificar alguns pecats. Tothom pensava que era una gran batalla contra el comunisme i la CIA va cometre moltes atrocitats en aquesta època”, destacava.

Patrick Radden Keefe (Dorchester, Massachusetts, 1976) és redactor de The New Yorker i autor de The snakehead i Chatter. Ha escrit per a The New York Times Magazine, Slate i The New York Review of Books, entre altres mitjans. L’any 2014 va obtenir el National Magazine Award d’article de fons, i els anys 2015 i 2016 va ser finalista del National Magazine Award de reportatge. Ha rebut diverses beques, entre d’altres, de la New America Foundation i de la fundació Guggenheim.

El seu llibre No diguis res (Periscopi, 2020) va guanyar el Premi Orwell de no ficció política 2019. Amb L’imperi del dolor (Periscopi, 2021) va guanyar el Premi Baillie Gifford de no ficció.