Crítica
cinema
De la memòria i de l’oblit
El japonès Genki Kawamura, també escriptor i periodista, ha participat en la producció d’algunes sensibles pel·lícules animades de Makoto Shinkai, com ara la tan romàntica com reeixida Your name.
En el seu debut com a director amb Hyakka, que significa Cent flors, tal com el títol internacional, A Hundred Flowers, s’esforça a mostrar-se extremadament sensible amb una matèria delicada comptant amb la col·laboració de l’extraordinària actriu Mieko Harada: una dona gran (Yuriko) comença a tenir una demència que afecta la seva memòria. Això mentre el seu fill (Izumi/Masaki Sedo), que afronta la paternitat, manté viu el record de les experiències amb la mare, de manera particular un moment traumàtic de la infantesa en què va sentir-se abandonat.
Tanmateix, si en aquest drama humanista el record dolorós es manté juntament amb una capacitat de comprendre i fins de perdonar, l’oblit, en canvi, no impedeix la persistència d’un cert sentiment de culpa en el cas de la mare: com si la memòria ho anés esborrant tot menys el pesar de la culpabilitat i la dificultat de perdonar-se un mateix.
Alternant el present i el passat, l’opera prima de Genki Kawamura desenvolupa els seus fils argumentals com una aposta per la reconciliació, que es basa a fer-ho amb les pròpies ferides. Ho fa, com s’ha dit, amb molta sensibilitat, que potser fins vol ser massa exhibida. No hi ha risc ni originalitat en una posada en escena discreta, quasi funcional, amb la qual, sorprenentment, Kawamura va guanyar el premi a la millor direcció en l’últim festival de Sant Sebastià, on la pel·lícula va ser presentada en la secció oficial. Però es fa estimable.