Arts escèniques

Festival Grec

Després del cataclisme, arriba la calma

Aquest serà el darrer festival amb la direcció artística de Cesc Casadesús, que ha aconseguit un equilibri entre propostes locals i internacionals i rebre l’escalf del sector cultural

Es preveu un Grec de rècord després del bon curs teatral viscut aquest any i amb uns convidats que són un reclam per a tot tipus de públic

Després de la tempesta, arriba la calma. Un grapat dels muntatges que es podran veure aquest Grec neixen arran de la pandèmia i per això hi ha una certa reflexió al voltant de reprendre la vida amb més pausa. Marina Mascarell, per exemple, qualifica d’“experiència col·lectiva espiritual” el seu Rèquiem de la llum a l’hospital de Sant Pau. I Farrés Brothers s’inspira en el llibre L’horrible història de la humanitat per expressar, gairebé sense paraules i jugant al clown, l’absurda civilització actual (Hohihu). És una proposta que convida a rellegir la conjuntura diferent com Dins el cor del món, que reinterpreta el món des de la diversitat de l’autisme. I Projecte Ingenu, que indaga sobre la supervivència dels pandes i, per extensió, dels humans. El director artístic Cesc Casadesús proposa una edició amb molt de circ i espectacles híbrids en què predominen els grups corals. Casadesús, que signa oficialment la seva darrera direcció (es preveu un concurs públic per a nova direcció, passat l’estiu), té el mèrit d’haver programat, tot i les immenses dificultats, l’any de la covid, el 2020 i haver aguantat estoicament les restriccions de públic de les edicions següents. Ara, per fi, hi haurà el 100% d’aforament, i el més important: la sensació del públic d’haver superat el tràngol. Les entrades anticipades estan volant (tot i que sigui prematur celebrar l’èxit). El nombre d’entrades total és de 165.209: 51.767 corresponen al Grec Festival i 113.442, a la programació del Grec Ciutat, unes xifres similars a les d’altres edicions. Aquest dijous s’inaugura oficialment el Grec amb The pulse, a càrrec de la companyia australiana Gravity & Other Myths (que ja va triomfar el 2019 amb Backbone). Avui ja estan exhaurides les funcions previstes del circ, que estaran acompanyades, per cert, amb el Cor de Noies de l’Orfeó Català.

Dels 88 espectacles programats en el Grec, en una dotzena hi intervindran corals. També hi participaran l’orquestra Simfònica del Liceu i l’OBC a l’amfiteatre en dos espectacles diferents. El 40% dels muntatges són coproduccions, fet que aclareix l’aposta del Grec per bona part del cartell. Com ja és habitual, el Grec permet conèixer el treball de coreògrafs i direccions internacionals: és el cas d’Ivo van Hove (un accident de l’actor de Who killed my father obliga a fer una versió fílmica del muntatge), de Declan Donellan (amb la Compañía de Teatro Clásico signen La vida es sueño, que ja es va veure al Municipal de Girona pel Temporada Alta), de Robert Wilson (amb un Ubu que recupera dissenys de Joan Miró en la posada en escena), però també de Sasha Waltz (que alterna el so electrònic de Diego Noguera amb l’Orquestra del Liceu i la 7a simfonia de Beethoven, en la segona part; les entrades ja estan exhaurides), Dimitris Papaioannu (Ink, és la tercera visita; totes les ha programades per Casadesús) i Yoann Bourgeois (que també va entusiasmar el Grec 2018 amb Minuit).

A escala catalana, moltes de les produccions del Grec tenen aire internacional, com La Veronal, Mal Pelo, la trilogia Clemente-Valente, l’experiència immersiva amb el Cor Jove del Teatre Principal de Palma, que proposen Aurora Bauzà i Pere Jou al dipòsit del rei Martí, el Titanas impulsat per Sol Picó, o l’Agrupación Señor Serrano. Per a CaboSanRoque, el Grec permetrà gaudir de les seves tres darreres instal·lacions sonores (vinculades a escriptors com Joan Brossa: No em va fer Joan Brossa; Jacint Verdaguer: Dimonis, i Mercè Rodoreda: Flors i viatges). Ocuparan dues sales del CCCB tot el juliol. A canvi, la producció que habitual ment es munta a l’antic teatre de l’equipament es trasllada puntualment a la Villarroel. La conquesta del pol sud indaga sobre el canvi climàtic i la necessitat d’escoltar la natura a través del testimoni d’un membre d’una comunitat de l’Amazònia brasilera, els Huni Kuin a l’escena (que alterna la seva vida entre Hamburg i l’Amazònia). Pel que fa a música, hi ha un notable desplegament de cors acompanyant un grapat de produccions internacionals i també es busquen els concerts únics, com ara la celebració del desè aniversari del Jo mai mai de Joan Dausà, una nova trobada d’artistes liderada per Sílvia Pérez Cruz i el flamenc personalíssim de Mayte Martín.

Casadesús ha anat estenent la programació per tots els districtes gràcies al Grec Ciutat, però també als museus (Creació i Museus és una interessant aposta que està programada aquest cap de setmana). El Grec ha augmentat molt el nombre de coproduccions, en part com a reacció a les beques Barcelona Crea (fundades l’any del tancament dels teatres, el 2020, per reduir un panorama d’absoluta precarietat del sector). Una altra de les lluites de Casadesús és mantenir activa la plaça Margarida Xirgu, com a rovell del Grec. Ja ho va intentar Ramon Simó (l’anterior director artístic). Ara, s’hi han programat actuacions i s’ha fet un concurs perquè els bars del barri hi puguin fer servei de restauració. Aquest any hi tornen amb la programació però havent estudiat bé la trajectòria del Sol, per garantir que es puguin seguir els espectacles a l’ombra i a l’aire lliure.

En tot el mes de presentacions prèvies al festival, només ha esclatat una crisi: la discussió oberta entre Juana Dolores i Antic Teatre (que coproduïa l’espectacle Hit me if I’m pretty). Semblava que es guardaven les destrals per després de la llarga temporada a l’Antic (un cop han rescindit de la coproducció internacional). L’artista Juana Dolores va esbombar el descontentament a la premsa. L’enuig és recíproc (i amb litigis judicials escalfant-se a la banqueta). Si volen anar a veure el muntatge, val més que espremin els primers dies de funcions; l’actriu ja advertia que es podria agafar la baixa laboral per l’esgotament de funcions en solitari. Sí, entre una crisi i una altra crisi, sempre hi ha una altra crisi.

Les perles més celebrades

Dins de la casa de Muñoz Ramonet

Ivan Morales fa una primera aproximació a la magna adaptació literària d’‘El dia del Watusi’, de Francisco Casavella. Ara es fa un primer tast sobre la Barcelona de la Transició, en una casa que amaga els privilegis dels governants franquistes. Albert Boronat en fa la dramatúrgia. Es representa el 22 i 23 de juliol. L’adaptació completa serà al Teatre Lliure de Gràcia aquesta temporada.

Dos pandes, un destí

Mentre que Projecte Ingenu presenta un espectacle instal·lació sobre ‘El dia que va morir l’últim panda’ al Born (del 12 al 14 de juliol), Clara Poch amb Carla Farreny recuperen una investigació circense sobre un pèndol a ‘Lady Panda’. Una peça en què es manté la música en directe (un fet habitual a Mumusic Circus). La peça s’estrena a la sala Pina Bausch del Mercat de les Flors i es podrà veure només del 12 al 14 de juliol.

Remeieres al cau de Jacint Verdaguer

El grup Pagans convida a una lectura conjunta en un racó del bosc, a tocar de la Vil·la Joana, allà on va morir Jacint Verdaguer. El conte ‘El valor de res’ recull la peripècia de les remeieres del segle XVI, tingudes per bruixes (serà del 13 al 15 de juliol). Per cert, CaboSanRoque recupera ‘Dimonis’, la instal·lació sobre els exorcismes declarats del mossèn de Folgueroles al CCCB (de 5 al 30 de juliol).

Els Serrano creen dialogant amb la IA

Fa un parell d’anys, l’Agrupación Señor Serrano va iniciar una conversa amb uns servidors de pagament d’intel·ligència artificial (IA). Els Serrano abandonen el ‘cinema live’ i tornen a una indagació anterior en què la tecnologia es fusiona amb la interpretació en directe. Quatre intèrprets interactuen amb el rastre gravat de la IA, que aporta argument, imatge i espai sonor. Es podrà veure del 7 al 9 de juliol al Teatre Lliure de Montjuïc.

La Veronal furga en la seva adolescència

El coreògraf Marcos Morau s’apropa als joves adolescents a través de ‘Firmamento’. Serà del 13 al 15 de juliol. El muntatge, afortunadament, es podrà veure pels volts de Nadal dins de la programació del teatre municipal. Morau deia, fa uns dies, que s’ha inspirat en el seu adolescent dels anys noranta (no han volgut fer cap camp de treball dels joves d’avui) conscient que el Marcos adolescent d’avui seria diferent.

Un transvestit a la Model

Roberto G. Alonso travessarà la Model acompanyat de la música de Jordi Cornudella i amb dramatúrgia de Josep Maria Miró. Serà del 17 al 19 de juliol. El muntatge ‘Jo, travesti’ reivindica l’art i la cultura del transvestisme, amb una llarga tradició durant el segle XX i fins avui. El ballarí i coreògraf Roberto G. Alonso aprofundeix sovint en el gènere amb peces com ‘A mí no me escribió Tennessee Williams’.

Una trilogia catalanoargentina

On el Teatre Batega proposa una trilogia enginyosa. Com a ‘[Blank]’, s’han escrit tres obres a quatre mans que tenen relació entre si. ‘Sílvia’ (Flyhard, del 5 al 18), de Nelson Valente, és una peça argentina que es confronta amb ‘La paella dels dijous’, de Cristina Clemente (Maldà, mateixes dates). Els dos repartiments confluiran a ‘Rovira vs. Rodríguez’, del 24 de juliol al 5 d’agost al Versos Glòries.

El tendre humor dels Escarlata

Els Escarlata són una parella d’artistes de circ que han anat adaptant les seves especialitats al llarg dels anys. Impulsors del Festival Trapezi, presenten una íntima acció a partir del riure. Es programa en una petita pista per a 32 persones, de sis metres de diàmetre. Gairebé sense paraules, amb un espai sonor via auriculars, és una peça de profunds somriures. 22 i 23 de juliol al Mercat de les Flors.

Deu recomanacions infal·libles del festival

1. Gran acrobàcia, ‘The pulse’

Espectacularitat acrobàtica per obrir el Festival Grec a l’Amfiteatre. Una nit d’estiu que en seran tres (29, 30 de juny i 1 de juliol)

2. Duet Vilarasau i Belbel: ‘Lali Symon’

Emma Vilarasau representa una divertida monologuista, el nou text de Sergi Belbel (de l’1 al 30 de juliol).

3. Funambulisme al passeig de Gràcia

El Grec celebra els 200 anys del passeig de Gràcia amb ‘Les traceurs’, un exercici funambulista entre el Portal de l’Àngel i la Gran Via (2 de juliol, 20 h).

4. Mal Pelo, abans d’Avinyó

Mal Pelo serà aquest estiu al Festival d’Avinyó, per primera vegada en els seus 35 anys de carrera. Ara seran al TNC amb un duet amb què es revisiten en cossos transformats (1 i 2 de juliol).

5. El llegat de Brook: ‘Les confessions’

Alexander Zeldin va ser ajudant de direcció de Peter Brook. Ara debuta en solitari a Barcelona amb ‘Les confessions’ (del 2 al 4 de juliol).

6. Sasha Waltz i l’Orquestra del Liceu

L’Orquestra Simfònica del Liceu interpretarà la ‘7a simfonia de Beethoven’ amb una coreografia de Sasha Waltz a l’Amfiteatre del Grec (5 i 6 de juliol).

7. L’Orfeó Català al ‘Rèquiem de la llum’

Marina Mascarell proposa una peça de dansa a l’hospital de Sant Pau modernista: cant, ball i contacte (del 13 al 15 de juliol).

8. Coralitat a ‘La plaça del Diamant’

Carlota Subirós llegeix de nou la novel·la de Rodoreda a través de les mirades de la protagonista (13 i 16 de juliol).

9. Deu anys amb el ‘Jo mai mai’

Joan Dausà s’estrena a l’Amfiteatre en el desè aniversari del ‘Jo mai mai’ (19 de juliol).

10. Deliri: ‘Per Evita, una astracanada’

Jordi Prat i Coll infla el seu ‘Rèquiem for Evita’ i el fa esclatar a l’Amfiteatre. Promet cant i molt d’humor (27 i 28 de juliol).



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.