“Els concursants d’‘Eufòria’ són una punyetera família”

Aquell [Iceberg] va ser un disc una mica més trist, perquè estàvem encara enmig de la pandèmia. Amb 121, en canvi, he tornat una mica a il·lusionar-me per la vida. Potser el fet d’haver estat tancats ha fet que valori coses que potser abans no valorava tant, com per exemple l’amor, no únicament el de parella sinó l’amor a la vida, al meu gos, a la família, a la passió per treballar… Sé que pot semblar una mica Mr. Wonderful, això que diré, però l’amor és el veritable motor de la vida.

Exacte. Tot el que fem en el nostre dia a dia té a veure amb l’amor. Per això em pregunto com és que hi ha tanta gent que es mou a través de l’odi. A les xarxes socials, per exemple, n’hi ha un munt...

Vaig trobar un assaig científic que havia fet estudis amb elèctrodes amb gent enamorada i que concloïa que el cervell només és capaç de generar les connexions cel·lulars i sinapsis que, en definitiva, són l’amor únicament durant els 121 primers dies. Vaig pensar: “Ostres, hem de creure en la ciència, d’acord, però jo, als meus pares, per exemple, els he estimat durant bastant més que 121 dies!” La raó està molt bé, però a vegades a qui cal fer cas és al cor. La vida són molt més que un seguit de números...

A Catalunya sí, és cert. L’altre dia em va aturar un senyor que només em coneixia pel programa i em va dir: “Ostres, he descobert que tu ets el de Me vale i Escriurem, que fort!” Però, sigui com sigui, no pots renegar d’allò que et fa conegut i et permet viure d’allò que t’agrada. Tant de bo em passi algun dia el que li passa al David Bisbal, de qui a vegades algú se sorprèn que fa 20 anys participés a OT. Però si això no passa i continuo sent el Miki d’OT, Eurovisió o Eufòria tampoc m’importarà gaire, de debò.

Només cal veure les cares dels concursants per adonar-se que, per a ells, no n’és cap, de competició. Si ho fos no es parlarien i es passarien el dia criticant-se d’amagat, però t’asseguro que no ha estat així. Els concursants d’Eufòria són una punyetera família.