Bilirubina alegre per a Barcelona

Les línies de metro que condueixen a les parades de Paral·lel i Espanya anaven plenes de dones, moltes amb banderes dominicanes. La cita al Palau Sant Jordi amb Juan Luis Guerra bé s’ho mereixia i les cares alegres ho ratificaven.

Mite dels anys vuitanta, carregat d’èxits, molts d’ells internacionals, Guerra canta a la llibertat i l’amor com si fossin una única cosa. Un medicament per curar la bilirubina o la imatge quasi bíblica de la pluja de cafè al camp ens va omplir d’energia als que militàvem a l’esperança en aquells vuitanta incerts. Veure’l després també és saludable, fins i tot convenient. El gegant de gairebé dos metres ja no salta, però es manté àgil. Amb vestit vermell i sabatilles blanques, des del primer tema Rosalía es va ficar el públic a la butxaca després d’un discjòquei tronador. Davant d’un muntatge videogràfic espectacular i una gran banda, els 4:40, que no podien evitar la distorsió del volum, Guerra va sortir a guanyar el partit. Tot el paper venut i la gent amb ganes de ballar merengue i bachata. Amb 29 premis Grammy i milions de discos venuts, als 67 anys ho té tot fet, però es manté a la carretera. El segon tema, La travesía, datat el 2007, és una poètica: “Vana mi travesía al buscar otro amor igual que tú. No lo hallé en Barcelona, en Los Angeles ni en Kuala Lumpur...” Llàstima l’acústica lamentable del Sant Jordi perquè de lalletra impactant de Como yo no s’entenia ni un vers: “Te busco en el ginkobiloba de mis vitaminas.” El públic aplaudia davant el poeta de la vida quotidiana els seus medleys de salsa i bachata. Enmig l’oració Rey de reyes: “El perdona tus errores, por amor Rey de reyes y te sana las dolencias mi Señor, Rey de reyes. Te rescata de lo oscuro, mi pastor...” Ball i evangeli en essència. En el medley de bachata, la comunió amb el públic va ser total. Guerra va sortir a descansar i els coristes de la banda van interpretar Tu i tres temes més. En el segon, les pantalles van recollir com un noi demanava matrimoni una a noia amb un anell. Genial!

Sense l’americana, Guerra va reaparèixer deu minuts després per recrear els himnes Visa para un sueño, El costo de la vida i Ojalá llueva café en el campo. Després d’identificar banderes de la Dominicana, Veneçuela, Colòmbia, Perú, Cuba, El Salvador, Equador, Puerto Rico i Xile, tot ens conduïa fins al bilirumínic final, fins i tot el saxofonista del metro feia una versió del cèlebre tema de Juan Luis.