cinema
El Museu del Cinema homenatja el Tomàs Mallol cineasta
El museu gironí commemora aquest any dos centenaris coincidents: Tomàs Mallol i el cinema amateur, del qual el col·leccionista en va ser un reconegut cineasta
Ho fa a través d’una exposició en què a més de Mallol es destaca aquesta pràctica que va néixer el 1923
L’any 2023 commemorem dos centenaris feliçment coincidents: Tomàs Mallol i el cinema amateur. Tomàs Mallol, nascut l’any 1923, és conegut especialment per la seva vessant de col·leccionista de cinema i precinema i perquè la seva col·lecció va ser l’origen del Museu del Cinema. Tanmateix, Mallol té una altra vessant menys coneguda, però no menys interessant, la de cineasta amateur: una brillant trajectòria de trenta-un curtmetratges, molts dels quals van assolir el reconeixement públic en forma de guardons i premis diversos.
El mateix any 1923 es van comercialitzar les primeres càmeres de cinema amateur. Pathé Baby a Europa, amb el format de pel·lícula de 9,5 mm, i Kodak a Nord-amèrica, amb el de 16 mm, van posar a l’abast del públic general la possibilitat de poder rodar i projectar les seves pròpies pel·lícules. L’èxit comercial i tecnològic d’aquests aparells va ser immediat i indiscutible i significà el punt de partida del fenomen del cinema amateur mundialment.
El Museu del Cinema dedica precisament una exposició que vol ser un doble homenatge. Per una banda, a Tomàs Mallol i reenvindicar-ne la seva faceta més enllà del col·leccionisme, la de cineasta amateur, així com també als cineastes amateurs catalans de la seva generació, que protagonitzaren l’època d’or d’aquest tipus de cinema fet des de la més absoluta independència i llibertat de creació. Per l’altra, als primers aparells de cinema amateur, que fa cent anys van revolucionar la pràctica de “fer cinema” apropant-lo als afeccionats i públic en general.
Comissariada per Albert Beorlegui, Montse Puigdevall i Jordi Pons, l’exposició que avui s’inaugura i que es podrà veure fins el 28 d’abril de 2024, mostra des d’una selecció de les obres més emblemàtiques en format curtmetratge de Mallol (la resta de la seva filmografia també està disponible a través d’un codi QR) fins a tota mena de material vinculat a la filmació; sobretot càmeres i projectors dels anys vint i de més perfeccionades tecnològicament.
Destaquen també els anuncis d’aquests aparells, tant en format audiovisual com a través de revistes especialitzades.
La unió de ‘cineístes’
Tomàs Mallol va ser un dels membres fundadors de la Unió de Cineístes Amateurs (UCA) –cineístes, per diferenciar-se dels cineastes–, que es va constiuir l’any 1968 a Barcelona arran de l’escissió d’un grup de cineastes de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, als quals després se n’afegirien d’altres de la Secció de Cinema Amateur del Centre Excursionista de Catalunya. Nascuda sense dependències ni condicionants i amb una major autonomia que la que tenien altres associacions, al llarg de la seva història va organitzar un concurs social (a partir de 1969), una mostra (1969-1972), diversos cursets de formació cinematogràfica i va editar un butlletí, a banda de projeccions, debats, taules rodones, concursos de guions i la creació d’una filmoteca, entre altres activitats.
El primer president va ser Conrad Torras, que va comptar amb una junta directiva en la qual figurava el mateix Tomàs Mallol. Posteriorment l’entitat seria presidida per Gabriel Pérez Rius, Perfecto Santalies, Carlos Soler Viñas i Jaume Vila. A principis dels anys vuitanta va canviar de nom i va passar a ser coneguda com a Club de Cinema i Vídeo UCA. El 1984 es va dissoldre i tota la seva documentació està preservada al Museu del Cinema.