art
El llegat que ens deixa en Francesc Mestre
Va apostar per fomentar els artistes de l’avantguarda catalana, majoritàriament aquells més desconeguts i, sobretot, pel gaudi i pel col·leccionisme més democràtic i accessible per a tots els amants de l’art
Francesc, el llegat que em deixes és immens. Soc afortunada pel que he viscut al teu costat i més rica pels coneixements que m’has aportat. Agraeixo que el nostre estimat amic, l’artista Lluís Ventós, ens posés en contacte fa més de quinze anys. En aquell moment no era conscient del que significaria per a mi aquella primera visita a Enric Granados.
El teu primer gest ja va ser una mostra d’humanitat, tendresa i bondat. Era la meva entrevista de feina i arribava neguitosa pel que suposava, però sobretot perquè havia tingut un accident de moto de camí a la galeria –afortunadament, sense prendre mal–. Quan em vas veure em vas animar que visités el metge, per si de cas, i seguidament em vas dir: “Estigues tranquil·la, torna demà que la feina és teva.”
I va ser en aquell precís instant quan vam iniciar la nostra relació professional, que es va convertir en una relació més enllà de totes les esferes, fins a convertir-te en el meu mentor i el meu mestre. Espero haver estat una bona alumna i retre’t l’homenatge que et mereixes. La meva carrera i el meu futur estaran lligats a tu eternament i m’acompanyaràs en cada pas que faci, tant personal com laboral. Ens queda un llarg camí.
Tant de bo tingui la capacitat de transmetre l’amor per l’art, per la cultura i per Catalunya que tu tenies. Ho intentaré de valent, però la teva passió, la tendresa, la intel·ligència i, especialment, la teva experiència són irrepetibles.
Enyoraré, entre molts, aquells moments quan narraves les teves anècdotes i vivències –darrerament eren repetides–, però, tot i saber-ne el final, m’emocionava escoltant-te una i altra vegada. El teu parlar tan mesurat, discret i pausat m’acompanyarà i em regalarà un somriure cada cop que et recordi. Així com els dibuixos de Josep Coll, Joan Commeleran, Xavier Güell, Francesc Labarta, Segundo Matilla i Alejandro Viladrich; els gravats d’Erwin Bechtold, Joan Miró, Riera i Aragó i del nostre estimat Antoni Llena amb què em vas obsequiar i que són el meu més preuat tresor. Sempre apostant per fomentar els artistes de l’avantguarda catalana, majoritàriament aquells més desconeguts i, sobretot, apostant pel gaudi i pel col·leccionisme més democràtic i accessible per a tots els interessats i amants de l’art.
Ja sento nostàlgia d’aquells cafès que compartíem, les visites a estudis d’artistes, a col·leccionistes, a institucions, a galeries, al Barça, a Madrid i a Almeria. Amb tu no tot era cultura, també hi havia temps per al futbol, les celebracions, la diversió i les rialles, que eren moltes. Es podria dir que la nostra relació és com un monotip, una edició limitada única i irrepetible amb traços de capes de pintura adherides, una combinació entre gravat i pintura, una obra d’art d’afecte i admiració.
Francesc, intentaré treballar per retornar-te tot el que has aportat a la cultura catalana i a totes les persones que hem tingut la gran sort d’acompanyar-te en aquest viatge de la vida. Recopilaré els fragments i escrits que m’enviaves per corregir i per revisar. Procurarem entre tots engrandir el teu llegat.
Et trobarem molt a faltar. Estimar-te va ser molt fàcil. Oblidar-te serà impossible.
*Coordinadora de Comunicació, Màrqueting i PR de Manifesta 15 Barcelona