Los Sara Fontán i Sònia Gómez fan una obscura visita a la mort

Al costat d’espectacles pensats per a un gran públic, amb temporades llargues (Grec Ciutat) o molt més puntuals (Grec Montjuïc), el festival d’estiu de Barcelona també presenta accions amb un aire molt més experimental, oportunitats de recerca per a nous creadors com el programa Creació i Museu del cap de setmana passat i les funcions de Fem una bona pena abans de morir. Los Sara Fontán (duet format per la violinista i la percussió d’Edi Pou) i la ballarina i performer Sònia Gómez proposen una visita ben obscura a la mort arraconant els seus tics habituals d’humor surrealista. Sense gaire èpica, simplement com un fet irreversible: la mort es fa present de manera silenciosa i amb moviments compulsius finals.

L’espectacle, d’una hora de durada, es representa avui i demà a L’Auditori i s’integra dins del cicle Noves Escenes, en què L’Auditori busca la connexió de la música amb una certa posada en escena. En la recerca s’han volgut inspirar en la profunda buidor del traspàs des de l’assagista John Milton a György Ligeti amb l’òpera de Le grand macabre. Els compassos amb l’arc del violí són els breus instants amb un cert aire romàntic wagnerià (Tristany i Isolda). Sònia Gómez també hi va guanyant presència a mesura que avança la peça. Si al principi s’arrossega per sota d’una càmera negra estesa per terra, de mica en mica s’anirà revelant com el cos que prepara la seva sortida. Els tres intèrprets, amb el rostre cobert i amb un vestuari absolutament negre, demostren la gran dificultat d’il·luminar els quadres més ombrívols i trobar-hi plecs i ombres.