Milan Kundera fa el pas a “la immortalitat”

L’escriptor txec Milan Kundera ha mort aquest dimecres a França als 94 anys, segons ha confirmat l’emissora pública Ràdio Praga. El novel·lista, dramaturg i poeta, que des dels vuitanta escrivia en francès, va assolir la fama mundial per obres com ara La insuportable lleugeresa de l’ésser, La broma i La festa de la insignificança. La primera és probablement la més coneguda i la més traduïda. Fins i tot el conegut director nord-americà Philip Kaufman en va fer una versió cinematogràfica tot i la dificultat de portar aquell plantejament filosòfic a la pantalla. La traducció en català més coneguda, realitzada per Xavier Lloveras, la va editar Tusquets en la seva col·lecció L’Ull de Vidre. La novel·la va sortir després de la seva primera experiència a França als setanta. “Mai va ser un temps millor i al mateix temps se’m va fer insuportable”, explicaria posteriorment en una entrevista al crític literari del seu país Jiri Penas.

Kundera, nascut l’1 d’abril del 1929 a Brno en una família d’intel·lectuals, va viure exiliat a França des del 1975 amb la seva dona. Juntament amb altres autors i artistes, com ara Václav Havel, va estar involucrat en la Primavera de Praga del 1968, un breu període de reformisme que va acabar sent aixafat pels soviètics més radicals, amb el suport de l’exèrcit de l’URSS.

En les seves principals obres, Kundera sempre va criticar, encara que fos indirectament, el totalitarisme comunista. De jove, ell mateix es va afiliar al partit com a resposta al que havia viscut el país amb la invasió dels nazis en la Segona Guerra Mundial. Es va formar com a escriptor i guionista a Praga, però amb el temps es va adonar que un règim i l’altre tampoc eren tan diferents. Va ser expulsat ben aviat del partit, després que el règim endurís, a partir del 1968, la seva persecució als intel·lectuals.

El règim comunista txecoslovac li va retirar la nacionalitat el 1979 i dos anys després el president francès, François Mitterrand, li va concedir la del seu país. El 2019 va acceptar un nou passaport txec i les autoritats del país van demanar-li perdó pel tracte que havia rebut durant la dictadura. El 1993 ja va mirar de reconciliar-se amb el seu país amb l’obra La immortalitat. però va ser un retrobament literari efímer. La decisió de deixar el txec i començar a escriure en francès ja havia generat polèmica al seu país.

Kundera, que valorava molt la seva privacitat i concedia molt poques entrevistes, va admetre en l’assaig L’art de la novel·la la seva admiració per Miguel de Cervantes. “No em sento lligat pràcticament a res més que no sigui la desprestigiada herència de Cervantes.”

Kundera, que pràcticament no concedia entrevistes, va rebre, entre d’altres, el premi Médicis estranger el 1973 (per la seva novel·la L’edat lírica), el premi Jerusalem el 1985, el premi Aujourd’hui el 1993 (pel seu assaig Els testaments traïts), el premi Herder l’any 2000 i el Grand Prix de Littérature de l’Acadèmia Francesa pel conjunt de la seva obra el 2001. El seu nom va estar sovint lligat en les apostes que es fan cada any sobre el Nobel de literatura. No el va necessitar per construir una obra que és un mirall gairebé històric del segle XX, un home atrapat entre dos règims que va començar amb la sàtira política de La broma per fer un salt mortal a la reflexió profunda sobre la memòria, el pas del temps, la identitat i la fragilitat de la condició humana.