Un ‘tapís’ per enfilar la resistència de Natàlia

Fins a onze artistes (deu jugadores de camp i la compositora Clara Aguilar a la porteria, com aquell qui diu) formen l’equip de la Natàlia. Carlota Subirós signa el repte de debutar a l’amfiteatre Grec i, d’aquí a poques setmanes, també es representarà al TNC amb una adaptació de La plaça del Diamant. Si Joan Ollé va desgranar la novel·la en tres veus de la protagonista, ara Subirós (amb el dramaturg Ferran Dordal) desgranen la veu de la famosa Colometa amb un riu de veus que sonen polifòniques, mostrant diferents cossos d’una diversitat que l’apropa a l’actualitat de la Catalunya del segle XXI. L’obra es podrà veure avui i diumenge a l’amfiteatre Grec, i al setembre obrirà la Sala Gran del TNC. És el primer cop que Grec i TNC coprodueixen una obra junts.

Al costat de la paraula punyent i descriptiva de Rodoreda, hi ha els objectes quotidians, la musicalitat i una plàstica coreogràfica que complementen l’emoció. No hi ha onze Natàlies, sinó que totes juntes en conformen una de sola, resumeix Lurdes Barba. Per Paula Jornet, la lectura, la distància del prejudici dramàtic de la grisor de la guerra civil i de la penúria durant la dictadura (que hi segueixen sent) hi inclou molta llum ensenyant la fortalesa de la protagonista, tot i no assumir cap paper actiu en la seva peripècia vital.

Alba Pujol ja va intervenir a Rodoreda. Retrat imaginari (Grec 2008) en què es feia una dramatúrgia sobre la novel·lista en l’Any Rodoreda, també dirigida per Subirós. Ahir recordava en la roda de premsa la sorpresa amb aquesta autora, que de sobte “et travessa com un llamp amb la seva poètica i la seva quotidianitat alhora; és una bomba”. Yolanda Sey adverteix que el punt de vista passiu de dona dèbil davant la inciativa del seu marit (en Quimet) no cal polititzar-la, sinó entendre que és fruit del seu temps. De fet, explicar en públic aquesta història sense ni tan sols dialogar-ho ni incloure cap home en el repartiment ja marca una concepció política del muntatge, en què es vol treure l’aparent visió de protagonista bleda i remarcar una fortalesa passiva, una dona valenta i supervivent d’uns anys difícils, que avui es vol compartir amb el màxim de comunitats i realitats possibles de la Catalunya actual. A més de les intèrprets citades, també figuren en el repartiment Màrcia Cisteró, Montse Esteve, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Anna Pérez Moya i Vanessa Segura.

L’obra tindrà una durada de dues hores i es representa seguida. Perquè el riu que es va trenant en aquesta mena de tapís escènic no es vol trencar en cap pausa. La música fuig de la lògica: viatja de la foscor al so més enèrgic, però sense reproduir balls d’envelat en la festa major, per exemple. A més, es basteix també amb l’espai sonor que Damin Bazien proposa microfonant alguns dels objectes totèmics del muntatge.

S’ha descartat la referència a la Colometa en el muntatge per distanciar-la de la imatge icònica amb una Sílvia Munt i un Lluís Homar en una pel·lícula que tothom recorda. Subirós, filla del barri de Gràcia, celebra que Rodoreda canviés el nom de la novel·la a darrera hora i la centrés en una plaça on s’instal·la l’envelat i que fa referència al Diamant, una pedra preciosa i dura a la vegada. Del que no es distancia gens és del simbolisme dels coloms en el muntatge, diu Subirós. Des de la fantasia (del fer volar coloms) creient que farien negoci amb el colomar del terrat al reconeixement de la plaga com un malson.