Vendaval Styles

Em va desconcertar l’aparició de la cançó As It Was de Harry Styles perquè sonava al passat vigorós del britpop, una barreja entre Blur i Pulp, Coldplay o Keane. Després em vaig assabentar que era un noi jove, que havia tingut èxit pràcticament des de l’adolescència i que les seves lletres tenien el substrat de la patologia, una mena de James Blunt entre les melodies beatlerianes i les lletres doloroses, que parlaven de desacords sentimentals, pastilles, drogues i soledat. El seu gran tema, cal dir, és un prodigi. I per constatar-ho vaig tirar cap a l’estadi olímpic.

Amb el seu aspecte desencaixat, d’anar una mica penjat, però amb un xou rotund i vibrant, Styles i la seva banda ens va portar de Daydreaming fins a As It Was i Kiwi amb la força del ritme d’unes cançons lleugeres i encomanadisses. “Estima’m com si em paguessis” és un dels primers versos que vam sentir els milers d’espectadors de l’olímpic. Lletres adultes i estètica delicadament adolescent per a un músic de talent. “Posa preu a l’emoció”, ens diu a Fine Line, un altre dels seus èxits incontestables. Figura també del cinema –hem de recordar un dels soldats despistats de la pel·lícula Dunkerque–, l’aspecte el condiciona, però a la vegada omple, no embafa, és un artista modern, com un heroi en l’època vàcua.

Davant un públic femení entusiasta, amb moltes adolescents, l’estadi es va omplir de gom a gom amb 56.500 espectadors. Styles i la seva superbanda, notable secció de vent i solos tremends del guitarrista, van fer un repertori de grans èxits, van recuperar temes d’On Direction i fins i tot es van atrevir a incorporar un fragment de la popular YMCA, de Village People. Amb un tatuatge al pit com el cèlebre Papillon, Styles no va parar quiet, entre balada i peces que feien saltar l’estadi sencer en un concert adrenalínic, ben estressat. Enmig el calidoscopi d’imatges de les pantalles, peces com Golden, She, la funkie Cinema, la balada Matilda i Late Night Talking van portar a l’èxtasi les noies que li cantaven fins a l’últim vers. Si continua així l’hauran de contractar per omplir deu estadis.