Ballarins que tornen a casa

La gala Catalunya dansa contra el càncer tornarà a cloure, un any més, l’esdeveniment cultural i solidari Girona en Moviment (GeM) i ho farà amb una vintena d’artistes catalans i internacionals que ballaran en un espectacle que posarà demà, al Teatre Municipal (19.30 h), el punt final a quatre dies intensos d’activitat, amb tallers de dansa i benestar, col·loquis i projeccions de curtmetratges al voltant del moviment.

Dansa i solidaritat són el binomi que defineix i catalitza aquesta cita que coorganitza Oncolliga i que també és un punt de trobada de ballarins consagrats i altres que aspiren a ser-ho. Alguns de fora, però també molts catalans que tornen aquests dies prop de casa, i d’aquí que també sigui un aparador on poder lluir i demostrar tot allò que fan a tants quilòmetres, perquè, com bé sabem, aquí, malauradament, la dansa no té les sortides professionals per a tant talent que surt. El mateix impulsor del projecte, el ballarí, coreògraf i gestor cultural David Rodriguez, n’és un exemple. O com tants altres, com és el cas d’Aleix Labara, nascut a Sant Hilari de Sacalm, format aquí i actualment ballarí del Teatre de Basilea, que actuarà per primera vegada al GeM. Ell mateix diu que li fa especial il·lusió, no només pel fet que sigui una gala benèfica, sinó també, com diu, “perquè podrà ballar a prop de casa”, a “mitja hora” del seu poble. Explica que les diferències d’aquí amb països centreeuropeus pel que fa la dansa són “abismals”. Allà es reben moltes més ajudes i hi ha un públic avesat a omplir cada funció, resumeix. “El que fa especial el GeM és acostar la dansa a qui no la té tan a prop i el fet que concentri tants ballarins professionals que poden compartir l’art que fan.” Labara coincidirà a l’escenari amb el gironí Marc Sayer, que, en el seu cas, repetirà per segona vegada. També destaca el fet de poder ballar per a la seva família i amics. Quan acabi els estudi a Codarts University l’any que ve entrarà a formar part d’una companyia holandesa amb un contracte. “Els diners que es gasta Espanya a la cultura de la dansa és el que es gasta la ciutat de Berlín, no tinc en compte tornar a Catalunya”, sentencia. La majoria que coneix, diu, han de marxar perquè “l’oferta i les oportunitats són a fora“. Ho compara i diu que a Holanda és admirable: “Per deu euros puc anar al teatre o veure dansa. Aquí només hi va la gent gran.” Marià Huguet, que és de Tarradellas, ve directament de Granada, on fa una gira amb el Ballet d’Hamburg (després de set anys canviarà d’aires pel Ballet de Zurich). També diu que resulta complicat viure de la dansa, tant a Catalunya com a l’Estat. Només hi ha “amb cara i ulls” la Compañía Nacional a Madrid, considera. Per això, repetir per quarta vegada al GeM per ell és “una oportunitat de retrobament i poder reconnectar amb la colla de ballarins catalans escampats”. Un lloc de trobada on l’art s’uneix per una bona causa.