Crònica
Cap Roig
La millor medicina
En la seva segona visita a Cap Roig, el cantant colombià Sebastián Yatra es va tornar a posar el públic a la butxaca en un concert que va gaudir de la complicitat dels assistents des del minut zero, inclús abans, si tenim en compte que els fans ja van estar corejant hits de Rosalia i Shakira els deu minuts de retard que l’ídol del pop reguetonero llatinoamericà els va fer esperar. El xou va començar amb molta força roquera i el primer tema, La pareja del año, va posar tothom dret. No sé si ho són o no, “la pareja del año”, però la presència en el concert de l’exconcursant d’Operación triunfo Aitana, es veu que és molt important per a la premsa del cor, perquè confirma que continuen sent parella. La jove, acompanyada per membres de l’equip de seguretat, va entrar discretament durant la segona cançó i va marxar abans de l’última, aixecant gairebé tanta expectació com el mateix Yatra. El cantant, a qui només se li poden criticar alguns problemes de so en els primers moments, ho va donar tot acompanyat de quatre ballarins espectaculars que també es van guanyar forts aplaudiments. Yatra va parlar en català per dir “Us estimo, Catalunya” i hi va afegir que estava content d’acabar a Cap Roig la seva gira d’aquest estiu. Després de cantar Sutra, l’hime Traicionera i Por perro va tancar la primera tanda ballable amb Ya no tiene novio, l’èxit que el 2018 va cantar amb el duo veneçolà Mau & Ricky i on recorda que si el nòvio et deixa ell té “la millor medicina”. Un antidepressiu infal·lible com les balades romàntiques que van continuar: Cristina, Un año, Vuelve i Devuélveme el corazón, durant la qual Yatra va substituir la guitarra pel piano. A partir d’aquí va continuar amb més contundència –després d’un salt espectacular sobre l’escenari i de cridar “Visca el Barça!”– amb temes com Ojos marrones, A partir de Hoy, Por fin te encontré, Una noche sin pensar, Robarte un beso i Chica ideal. Fins a arribar al seu últim èxit, Vagabundo, que va dedicar a l’amic “Carlitos” Alcaraz per la seva victòria a Wimbledon. Al final, la cançó més esperada, els Tacones rojos: la millor medicina encara que et facin mal els peus.