Els tresors de l’àlbum familiar

Quan Rosa Maria Roqueta va decidir fer donació de l’àlbum familiar al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI)-Arxiu Municipal de Girona, pensava que enterraria definitivament el pare, Camil Roqueta, mort quan ella tenia nou anys. Va créixer amb la figura paterna absent i les fotografies el feien present. El que no sabia és que iniciaria un procés que suposaria un alè de vida per als que ja no hi són però també per als que en conserven la seva memòria. El temps dona valor patrimonial als àlbums familiars, un objecte comú a moltes llars, on podem pensar que hi ha les mateixes instantànies, celebracions i vivències personals, però en realitat cada àlbum és únic i especial. Aquest cas ha servit per descobrir la mirada artística i fotoperiodística de Camil Roqueta Sánchez, funcionari de la Diputació de Girona i fundador de la secció fotogràfica del GEiEG, entitat de la que en va ser president del 1924 al 1930. És un àlbum que recull escenes de platja, amb la filla de tres anys a Sant Feliu de Guíxols, casaments i comunions de parents, berenars amb amics i colles entaulades. L’ull de Roqueta també va captar i enganxar en un llibre de pell folrat de tela que converteix en àlbum moments històrics inèdits de Girona. Entre altres fotografies l’enderrocament de les muralles del pla a principis del segle XX, però també escenes de carrer com una rotllada d’homes lluint canotiers ballant sardanes davant del Tarlà. Roqueta retrata l’exposició de caricatures del seu germà Manel a la sala Athenea el 1913 i a l’escriptor Prudenci Bertrana en el que alguns experts consideren que pot ser el taller de l’escultor Ricard Guinó. Les fotografies de l’àlbum familiar demostren la vinculació de Camil Roqueta amb la societat cultural de la Girona de l’època.

La conservadora de fotografia mexicana Betsy Curiel , que ha fet una estada a l’arxiu gironí , s’ha encarregat del treball de restauració de l’àlbum amb 532 fotografies que daten del 1870 fins al 1953. En tot aquest temps ha establert un vincle molt especial amb Rosa Maria Roqueta, que contribuïa a identificar els personatges de les fotografies. “Això és patrimoni de tots”, destaca Roqueta sobre la donació. El fons es podrà consultar en obert al web del CRDI. A més de la importància per la història de Girona, Betsy Curiel insisteix que les fotografies familiars també són patrimoni perquè posen en valor altres històries, com pot ser la moda. Curiel, que havia rebut l’encàrrec d’identificar els procediments fotogràfics i els problemes de conservació, ha aportat un valor afegit al treball de curació fixant-se en aspectes menys tècnics i que ajuden a reconstruir el relat d’un món: per a què s’usa la fotografia a l’època, a què donen importància els fotògrafs, el pare Camil Roqueta i l’avi, el notari Bonaventura Roqueta Riera, quin accés tenien als materials... i hi ha afegit una capa més amb el vincle establert amb la filla.

Camil Roqueta fotografia una postal recurrent de Girona, la vista de la Catedral i Sant Feliu i que reprodueix perquè “te un entrenament visual de la tradició del gravat”, assenyala David Iglésias, cap de secció de documentació fotogràfica i audiovisual del CRDI. Per Iglésias, la fotografia amateur de Camil Roqueta destaca per saber capturar situacions espontànies i naturals: “La fotografia amateur no està sotmesa a cap cànon comercial. La fotografia entra a les cases de forma lliure”, remarca.