La intel·ligència artificial dota a ‘Coppél-i.A.’ d’un nou gir temàtic

Coppélia és una nina que enamora el jove Franz el dia del seu casament. Des d’avui els Ballets de Montecarlo presenten al Gran Teatre del Liceu una versió renovada del clàssic (estrenat el 1870 a l’Òpera de París, amb coreografia d’Arthur Saint-Léon i música de Léo Delibes) que representaran sis cops fins diumenge. La coreografia de Jean-Christophe Maillot transforma el títol en Coppél-i.A. per fer una advertència sobre els perills de la intel·ligència artificial. En aquesta revisió, es dota de vida i sentiments l’autòmat creat pel Doctor Coppélius, amb la qual cosa adquireix una categoria humana que va més enllà de la versemblança dels moviments humans. El muntatge es va estrenar a Montecarlo el 2019, molt abans que la Unió Europea plantegés posar límits a la capacitat tecnològica.

També hi ha hagut algunes modificacions en la composició musical. El compositor Bertrand Maillot signa la nova partitura i els arranjaments realitzats sobre la partitura de Léo Delibes. Maillot ha respectat les melodies més emblemàtiques, tot afegint una orquestració que imprimeix una sonoritat més actual i inquietant a la història original.

El ballet clàssic es basa en la novel·la fantàstica L’home de sorra, de Hoffmann. L’argument gira al voltant d’un inventor solitari, el Doctor Coppélius, que crea una nina de mida humana, Coppélia, a qui somia insuflar vida.

El ballet Coppél-i.A. se situa en el fòrum d’una ciutat impol·luta, lluminosa i minimalista en un futur indeterminat. El científic Coppélius observa la dona que acaba de crear i que no expressa cap emoció. Per mirar d’humanitzar l’androide, la vol fer participar en la festa de casament de Franz i Swanilda. Serà aquesta qui descobrirà el secret de Coppélia i, després de fer-se passar per ella, aconseguirà fer tornar Franz al seu costat. Coppélius, decebut per les dots d’ordir un pla egoista de la seva autòmat, la destrueix.