Què pots fer quan t’estàs morint?

“Ningú sap com comportar-se en una situació així. Jo tampoc.” Hélène, interpretada per una excel·lent Vicky Krieps, posa paraules a la incòmoda trobada amb la colla d’amics. Ningú sap com reaccionar davant la greu malaltia que pateix, amb 33 anys. És una de les primeres escenes de la producció francesa Más que nunca , que aborda el drama d’una malaltia greu sense tòpics ni filosofia d’autoajuda barata. Hi ha més frases que fan pensar, que reflecteixen situacions que viuen els pacients greument malalts: “No hi ha res pitjor que algú sa que et diu «Que valent que ets»” o “Els vius no poden entendre els moribunds, així que és millor no veure ningú”. Totes dues les pronuncia Ben (Bjørn Floberg), una altra persona greument malalta, que viu en una casa a la vora d’un fiord noruec, entre paisatges naturals espectaculars.

Hélène pateix una fibrosi pulmonar idiopàtica i té una incerta possibilitat de sobreviure, gràcies a un trasplantament de pulmons. Malgrat això i el suport de la parella (Gaspard Ulliel), amb qui s’estimen molt, Hélène es troba perduda. Busca a Google “què pots fer quan t’estàs morint?”, coneix Berg i decideix partir cap a Noruega.

La cineasta alemanya Emily Atef és coguionista i directora d’aquesta pel·lícula, que va competir a la secció Una Certa Mirada del Festival de Canes. Neix de vivències pròpies: la seva mare va tenir esclerosi múltiple i va morir de càncer. “La mort sempre es descriu com una cosa terrible, fosca, tràgica –reflexiona la cineasta–. Jo no ho veig així. El final de la vida no hauria de ser un tabú.” Lamentablement, per molt que Emily Atef tregui ferro a la mort, Más que nunca va ser l'últim treball de Gaspard Ulliel. Una paradoxa, o més bé un cruel exercici de coherència de l'atzar, en un film que parla de dol i de mort: l'actor francès, que havia guanyat dos premis César per Largo domingo de noviazgo i Solo el fin del mundo, va morir el gener del 2022 en un accident d'esquí als Alps. Tenia només 37 anys. La pel·lícula està dedicada a la seva memòria amb un senzill "pour Gaspard" al final.