“Està bé cantar als anhels col·lectius”

Parla d’aquesta tradició tan pròpia de l’esquerra de barallar-se tota l’estona entre ells i perdre el focus sobre les coses importants que preocupen a la gent. En la cançó, els conills es passen el temps discutint i no veuen venir el llop.

Sí, de fet vaig estar valorant llançar la cançó just abans de la campanya electoral, però no volia contribuir a tota la fressa que ja hi havia. Malauradament, encara és vigent.

Sí, a Rebelión en Hamelin, del disc La llamada, on els ratolins decideixen deixar de seguir el flautista.

Jo crec en la tradició de la cançó social a la manera de Paco Ibáñez i altres contemporanis seus, i em sembla molt saludable no cantar només a l’amor i el desamor. Crec que també està bé cantar al paisatge i als anhels col·lectius, com ho va fer Serrat en el disc Mediterráneo. És una llàstima que s’estigui perdent aquest tipus de crònica social del temps que t’ha tocat viure.

No, per la necessitat d’escriure i d’embarcar-me en nous projectes. No he perdut la curiositat ni la necessitat d’expressar-me.

Hi farem un repertori diferent, inclosos alguns temes del nou disc, amb guitarra, violoncel i piano.

Serà un dels dos concerts d’avançament del disc, en què interpretarem el nou repertori abans que es publiqui. Vull veure com resulta aquesta experiència, que és nova per a mi. A més, serà un espectacle amb un cert component teatral.

És un disc molt senzill, acústic i folkie, molt guitarrístic. I en general és una reivindicació de l’espai que ocupa cadascú a la vida.