Saint-Exupéry i l’absurditat de la guerra

L’escriptor, periodista i aviador francès Antoine de Saint-Exupéry va ser abatut tal dia com avui fa 79 anys per un caça alemany mentre sobrevolava la costa de Marsella en un vol de reconeixement. El seu avió no va ser trobat fins al 2004. Saint-Exupéry no va ser testimoni directe, doncs, del triomf mundial que assoliria amb la publicació d’El petit príncep (1943), conte de què aquest any s’han celebrat els 80 anys de la publicació. Es va editar a Nova York, amb l’editorial Reynal & Hitchcock, i simultàniament en francès original i en anglès. Era un encàrrec del seu editor als Estats Units i el va anar escrivint, amb les conegudes il·lustracions pertinents, durant el 1942. El francès havia viatjat expressament a Nova York per fer entrar els nord-americans en la guerra.

El petit príncep s’ha traduït a mig miler de llengües i dialectes de tot el món. Encara ara es venen al voltant de cinc milions d’exemplars anuals. Resumint, és el llibre més difós després de la Bíblia. La primera versió en català es va publicar el 1959, a càrrec de l’editorial Estela. Seguramen,t la traducció més coneguda és la dels germans Anna i Enric Casassas.

El petit príncep, que es llegeix d’una manera si tens set anys i d’una altra si ens tens cinquanta, s’ha convertit també en objecte de col·lecció global. Hi ha aficionats de tot el món que es dediquen a comprar edicions del llibre en diferents llengües. Hi ha traduccions pràcticament en qualsevol idioma conegut i se n’han fet exposicions sobre les traduccions més difícils de trobar, que van des del lleonès (El prencipicu) fins al zulu (Inkosano encane). També hi ha versió en braille i, el que és més sorprenent, en llengües artificials, com ara el vabungula, l’ido i el lojban.

Com a periodista, Saint-Exupéry va ser un dels testimonis forans, com tants altres de famosos que n’hi va haver –des d’Orwell fins a Hemingway–, que va viure la Guerra Civil espanyola. Era corresponsal de L’Intransigeant i de Paris-Soir. El més rellevant de la relació del llegendari autor amb la guerra espanyola és que va aprendre l’ofici de pilot sobrevolant terres catalanes. Ser pilot, com es veuria més endavant, canviaria completament la seva vida i el de milions de persones que llegirien la seva coneguda obra. El que va veure a Barcelona, en plena guerra, no li va agradar: odi, prejudicis i una justícia arbitrària i anàrquica.

Sota l’aparença d’un conte infantil, el conegut llibre és la resposta d’un nen a les absurditats del món en plena Segona Guerra Mundial. L’autor va concebre la història el 1935, quan es va estavellar amb el seu avió al desert i no va ser rescatat fins al cap d’uns dies d’extrema solitud per un beduí.

Més enllà del conegut musical de Manu Guix sobre El petit príncep, a Barcelona també se’n va estrenar un altre, Antoine que recreava la història de l’autor, que va quedar sepultat per la seva obra principal. Amb tot, el francès va escriure altre llibres excepcionals eclipsats pel seu personatge més conegut, com ara Vol de nit, Pilot de guerra i Terra dels homes.