Crònica
Porta Ferrada
Un viatge apassionant a les arrels laietanes
Dins del jazz-rock i la música progressiva que triomfaven arreu del món en els anys setanta, a Catalunya va haver-hi una escena pròpia, amb colors autòctons, la de la música laietana, que va florir al voltant de la sala Zeleste, inaugurada ara fa 50 anys al carrer Argenteria, a tocar de la Via Laietana, i això explicaria en part el nom triat per a aquest corrent sonor. Però els laietans eren també, fa uns mil·lennis, el ibers que vivien a les actuals comarques de Barcelona, entre els rius Llobregat i Tordera, així que el nom “música laietana” reivindicava també unes arrels molt profundes, una essència mediterrània de catalanitat abans que existís el concepte. Mig segle després, aquesta música llibertària i excitant ha quedat mig oblidada per efecte de l’amnèsia generalitzada en el món de la música popular, encara més quan es tracta de composicions majoritàriament instrumentals, com és el cas. Llàstima.
Per intentar corregir en part aquesta injustícia històrica, la jove Barcelona Art Orchestra , un projecte impulsat per Lluís Vidal, Néstor Giménez, Lluc Casares i Joan Vidal com a directors i arranjadors, va estrenar la tardor passada a L’Auditori de Barcelona el concert Música laietana, que diumenge va arribar a la sala Las Vegas, de Sant Feliu –un espai també amb molta història i molt d’encant, que està celebrant el seu 60è aniversari–, on es pot veure aquest estiu una interessant exposició sobre els 50 anys de la sala Zeleste, produïda per la revista Enderrock en col·laboració amb el Festival de la Porta Ferrada .
El concert de la Barcelona Art Orchestra (BAO) va ser una delicatessen sonora, amb disset músics en escena, força joves en general i tots molt preparats, més Ferran Conangla, “el divuitè Beatle”, com a tècnic i productor de so. La gran festa va començar amb la Companyia Elèctrica Dharma, concretament amb dos temes de la collita del 1976, L’oucomballa i Ball llunàtic, per passar tot seguit a l’Orquestra Mirasol, amb un dels seus fundadors, Xavier Batllés, tocant la mandolina. Després “l’homenatge i relectura” de la BAO va continuar amb Secta Sònica i el seu tema Violentos los Correa, compost pel seu baixista, Xavier Pérez, conegut després com Gato Pérez.
L’orquestra també va fer una incursió en l’únic disc del grup Blay Tritono, Clot 20 (Edigsa, 1976), just abans d’arribar a un dels moments més emotius de la vetllada, quan va sortir a l’escenari el mestre Toti Soler per cantar la seva Petita festa i aportar la seva sàvia guitarra tant a aquest tema com a El juicio de Ángela.
Lluís Vidal va tocar tot sol tres precioses peces per a piano de Jordi Sabatés (1948-2022) i, en la recta final del concert, dos antics components de Música Urbana que després han fet llargues i brillants trajectòries, el baixista Carles Benavent i el compositor i director Joan Albert Amargós, van reforçar l’orquestra per interpretar la lúdica Invitation au Xiulet, d’aquest últim. Com a cloenda, va sonar música dels primers Iceberg, amb la lletra cantada per Néstor Giménez. En resum, la BAO –que té un disc publicat, Ragtime Stories (Underpool, 2022), que no té res a veure amb el projecte laietà i ha aconseguit recentment un premi Alícia– tracta la música laietana com un clàssic viu i vigent, amb una solidesa encomiable.