Amb la reunificació alemanya de fons

Sostinguda amb la formidable Vicky Krieps, que hi interpreta una dona que pateix una greu malaltia, Plus que jamais (Más que nunca) ha fet suposar que la directora franco-alemanya Emily Atef és capaç d’afrontar situacions dramàtiques amb tanta sensibilitat com sobrietat. Tanmateix, Algun dia ens ho explicarem tot (el seu últim film, estrenat entre nosaltres només una setmana més tard que l’anterior) pot fer-ne dubtar, situant una relació dramàtica en el centre de l’adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de la coguionista Daniel Krien que aborda les transformacions de la RDA amb la reunificació alemanya, el 1990.

Ho aborda a a través d’una família de camperols que acull la xicota (Maria) del fill (Johannes) perquè la mare de la noia viu un moment de crisi. Maria (Marlene Burow) prefereix llegir Dostoievski que estudiar i viu aliena a l’entusiasme de Johannes, que vol ser fotògraf, en obrir-se-li noves possibilitats amb la reunificació. Això mentre que la família i els seus veïns no veuen clar el futur: els seus productes no són competitius dins del mercat capitalista i tot s’ha encarit.

A partir d’un moment, la noia sent una atracció per un home més gran, el turmentat Hanner, que la posseeix amb violència. Per què ella se sotmet a un maltractador? Els dos amants clandestins no estan prou ben traçats per resultar interessants i comprensibles. A més, ocupen massa espai en el relat i es dilueix el context. Només resten coses dites sobre l’Alemanya del segle XX i el pes del passat: el primer marit de la mare (violada pels russos a la fi de la II Guerra Mundial) de Hanner era un SS que va suïcidar-se; un fill de la família camperola retorna a casa seva anys després d’haver passat a l’RFA; Maria va ser ensinistrada en un camp de joves de l’RDA; no faran res amb els agents de la Stasi?