Crítica
teatre
‘Thriller’ còmic de la línia tròfica del capitalisme
Félix Rodríguez de la Fuente va fer història com aquell divulgador científic que descobria les intimitats del trencalòs. Ho explicava tot dels rapinyaires. Però ha estat Roc Esquius el que ha detectat que els homínids han passat de carronyaires a rapinyaires, en pocs segles dins de l’evolució humana. Dos pixapins que, aparentment, decideixen dimitir de la capital per decantar-se al món rural patiran en les seves carns com el rapinyaire encercla la presa fins a dominar-la. La mirada de Nelson Valente ha afegit un toc d’excentricitat als personatges del poble. En realitat, tots tenen uns interessos ben ambiciosos, sovint disfressats de bones intencions.
Mitjans dels anys 80. les grans oportunitats urbanístiques sembla que hagin de fer ric tothom. La Clara (Rafaela Rivas) ha deixat l’empresa per superar una pressió que li debilitava la salut. La seva parella, un esporuguit Bernat (Òscar Jarque) l’acompanya deixant la seva incerta carrera musical. A la casa, comprada a una antiga veïna poc abans que morís, hi apareix Josep, l’alcalde (Ramon Godino) amb una ansietat per apropiar-se-la i la seva tieta Remei (Roser Batalla), de pauses i mirades reveladores.
Esquius és un habitual de la ciència-ficció i de comèdies fantasioses. Ara, manté la desconfiança cap a l’Homo sapiens, transformant-lo en conills i aus de fortes ales. El desenllaç és imprevisible, amb uns girs que acaben ensenyant totes les cartes. Com al conte d’Alícia al país de les meravelles és el conill el que en surt viu. A Els rapinyaires és carronyaire sense moral, de nou. La supervivència és anterior al capitalisme. L’especulació només destrueix i empobreix. Però som incapaços de renunciar-hi.