Crònica Nit d’Il·lusió
Una gran nit màgica d’agost
El més màgic de la Nit d’Il·lusió de Santa Cristina d’Aro, l’únic festival internacional de màgia de l’estiu a la Costa Brava, és probablement la tenacitat i la força inesgotable d’en Xevi, el seu promotor, director, presentador i moltes coses més. A punt de complir els 80 anys, el diumenge 19 d’agost –és de la quinta de Mick Jagger, Robert de Niro i Julio Iglesias–, l’il·lusionista Xevi ha presentat 92 gales de màgia i n’ha organitzat unes 80, 34 de les quals a Santa Cristina, on va néixer i on té obert al públic el Gran Museu de la Màgia. D’aquestes 34 gales, 24 han portat el nom de Nit d’Il·lusió. Totes aquestes xifres les va explicar ell mateix, dissabte a la nit a l’Espai Ridaura, per presentar la 24a Nit d’Il·lusió, un festival amb artistes d’alt nivell representants de diversos països i disciplines màgiques, que no té un gran suport institucional –té el suport de l’Ajuntament de Santa Cristina– i se sosté bàsicament per en Xevi, la seva àmplia xarxa de complicitats amb mags de tot Europa i la fidelitat d’un públic que cada any omple l’auditori cristinenc en una nit màgica d’agost, beneïda per les Llàgrimes de Sant Llorenç.
Van ser més de dues hores d’espectacle, amb una desena de números i un ritme trepidant. Com sempre, Xevi va cobrir els canvis a l’escenari entre número i número amb la seva pròpia màgia, plena d’humor àcid i desacomplexat: “Als artistes el que ens agrada més són els aplaudiments del públic. Per això estem tan secs; molts aplaudiments i poc jalar”, va dir. Al llarg de la nit, en Xevi va recuperar un parell dels seus trucs històrics que feia dècades que no representava, com el de la llet amb què omple una paperina de diari –d’aquest diari en concret, ho va remarcar– i es transforma en confeti. Un gran mestre de l’escenari.
Tots els artistes de la 24a Nit d’Il·lusió van excel·lir en les seves respectives especialitats: va començar Riversson, amb un número poètic i subtil, ambientat en un camerino on tot respira màgia i desig de canvi; tot seguit va arribar l’humor màgic, boig i musical del belga Ra-fou, i la jove Laia va fer levitar una bola sobre un mocador mentre al darrere ella canviava de màscares acceleradament i sense mans. La gran parella que formen Elastic i Françoise Rochais va brillar tant en duet com per separat, ell amb un gran número de faquir menjaglobus i ella com a àgil malabarista de para-sols i altres objectes, llançats enlaire al ritme in crescendo del Proud Mary de Tina Turner. També van ser molt potents els dos números de grans il·lusions del duet Dala Illusions, en què ell s’alliberava ràpidament de les corretges que el tenien lligat a una espècie de cadira elèctrica i després era travessat aparentment, dins d’una caixa de cartró, per les estaques que hi clavava la seva companya. Al final tot quedava en un gran número de màgia clàssica, a càrrec de Gerald Le Guilloux, que treia del no-res coloms i altres ocellets, amb gàbia o sense, i fins i tot un parell de gossets. Va ser una cloenda ideal per a una nit màgica realment excepcional.