Reediten el ‘Cadaqués’ de Pla, un llibre de soledats

Josep Pla, que era un home observador i viatjat, ja sabia que als anys quaranta la Costa Brava que havia conegut de jove estava a punt de canviar. En va avisar el fill de l’Arquímedes, Frederic Ballester, propietari de Ca la Nieves, on parava sovint a sopar, sobretot mentre va viure a l’Escala entre 1940 i 1945: deixa’t estar de les quatre habitacions de fonda, posa-n’hi quinze més, que d’aquí a poc les ompliràs de turistes de tot Europa, va aconsellar-li amb una visió extraordinària dels negocis mentre espellucava unes sardines escabetxades. La fi de la II Guerra Mundial i de les esperances que les potències democràtiques aïllessin l’únic feixisme que quedava al continent va afavorir, en efecte, l’entrada del turisme estranger (i de l’estraperlo, que el mateix Pla va intentar practicar amb els resultats decebedors que relataria a la narració Contraban), però va sumir el país en un estat de letargia depriment.

El 1946, quan va posar-se a escriure Cadaqués, el seu primer llibre inèdit en català després de la Guerra Civil (aquell mateix any havia publicat a l’editorial Àncora Viatge a Catalunya, que era, però, la reedició d’un volum de 1934), no tenia pas gaires ganes de vaticinar res, sinó de mirar enrere, cap a aquell poble remot de pescadors que havia conegut navegant des del 1918 amb Sebastià Puig, l’Hermós, pel cap de Creus, i que el 1945, quan va instal·lar-s’hi amb Consuelo Robles, la seva nova parella, era més aviat una cova de records, una illa, com en diria reprenent la tesi que ja havia encunyat a principis de segle Frederic Rahola; un “jardí de pedra”, un “vastíssim pedruscall”, al qual devia el seu “aspecte cataclismàtic i descarnat”, contrarestat, però, per la gràcia dels horts, pels “portals pintats de mangra espessa, de color de sang de bou calenta” (el blau o verd sobre blanc, que els dona un aspecte de casetes de bany, és un invent modern, que Pla considera una “cursileria d’estiuejants”), o per la llum enigmàtica dels olivars, que havia donat a Cadaqués “un to greu, pensarós, d’una prodigiosa, secreta elegància”.

Amb Cadaqués, Pla va escriure una elegia, un “llibre desolat”, com el va definir Josep M. Castellet, que el comparava amb el Cementiri de Sinera, de Salvador Espriu, pel que tenien de reflex de la Catalunya amarga dels anys quaranta, que poc abans ja li havia fet escriure a l’aparentment inofensiu Viaje en autobús (1942): “En España, hoy, hasta los árboles parecen sobados y manoseados.” El paisatge de Cadaqués és força més lluminós que el d’aquella expedició pedestre per les misèries de la postguerra, però hi sura un desencantament semblant, notori en el to escèptic, en el costumisme elegíac, en la summa de perplexitats que hi aflora, i sobretot perquè, excepte en la tercera part del llibre, la més breu, l’autor no s’hi deixa a penes veure, com si preferís tenir a ratlla fins al més petit rampell autobiogràfic i sentimental. És, també, l’única obra de Pla que no va experimentar cap canvi des que va ser publicada el 1947 a Joventut per encàrrec de l’editor Josep Zendrera, que va fer valer el contracte signat per l’escriptor per no retornar-li mai els drets. Pla, que reescrivia i refonia constantment els seus llibres, no va poder tocar mai aquest (a l’Obra Completa només va gosar afegir-hi un capítol que hi fa més mal que bé), que ara acaba de recuperar Brau, amb l’autorització dels hereus de Zendrera, en una edició en format facsímil que incorpora els preciosos gravats al boix d’Enric-Cristòfol Ricart i, en lloc de les fotografies de José Ferrés, una col·lecció d’imatges inèdites del Cadaqués de 1947 cedides per Adrià López Sala, a més d’un pròleg i un epíleg encomanats, respectivament, al periodista i bon coneixedor de l’obra planiana Xavier Febrés, i al filòleg i estudiós de la cultura cadaquesenca Pep Vila.

Pla el considerava un dels seus millors llibres, tal com confessaria el 1953 a l’editor de Selecta, Josep M. Cruzet, però va tenir poca repercussió en el seu moment: al cap de quinze anys, encara no s’havia exhaurit la primera edició, un drama per a l’escriptor, que aspirava a normalitzar un públic lector en català, com proclama des del pròleg mateix: “En el clos d’una cultura, hi ha una missió obscura però indispensable: continuar.” Cadaqués serà la primera pedra d’aquesta obra de continuació i de la redescoberta de la realitat amb què naixerà el Pla madur.