‘Deo gratias’, mestre Savall!

El tercer festival Jordi Savall, celebrat durant els mesos de juliol i agost a Montblanc, Poblet i Santes Creus, ha esdevingut, un any més, un punt de trobada per a amants de la música clàssica, en un festival on música i patrimoni es fusionen. Els monestirs de Poblet i Santes Creus, conjuntament amb la vila ducal de Montblanc, esdevenen uns marcs incomparables per a la celebració d’aquest festival.

Deo gratias (gràcies a Déu) era l’expressió que es feia servir als monestirs cistercencs per a donar l’entrada al visitant o mendicant quan trucava a la porta, i aquesta expressió és adient de repetir i dedicar al mestre Savall per agrair la seva aposta per les comarques del sud de Catalunya.

El festival, amb tan sols tres edicions, que enguany ha fet un salt qualitatiu espectacular, és un dels actius més potents i una referència indiscutible de projecció del patrimoni de les comarques meridionals de Catalunya, gràcies a la tenacitat i constància del mestre Savall, que ha sabut trobar les complicitats necessàries de les institucions i empreses per fer-lo, un any més, realitat. No ens cansarem de dir que la programació del festival és una aportació artística extraordinària dins un desert de festivals de música clàssica, especialment notori durant els mesos d’estiu. Cal recordar que la Catalunya Nova tan sols disposa, salvant les distàncies i la magnitud, del Festival Internacional de Música Pau Casals del Vendrell.

Fa noranta-cinc anys, el 31 d’agost del 1928, l’escriptor i polític tarragoní Antoni Rovira i Virgili va escriure al diari La Publicitat: “Hem vist el monestir de Santes Creus sota la claror del sol de posta. És l’hora en què es tornen d’or, diríeu d’un or massís, les pedres dels vermells murs, com per art d’alquímia... La plaça del davant de l’església, les escales, la font monumental, les cases que emmarquen aquest indret del poble, tot té un aire recollit, íntim.” I a la plaça del Monestir, quan arriba la posta de sol, s’hi han pogut escoltar artistes i solistes internacionals d’arreu del món, de Palestina, l’Afganistan, Ucraïna, l’Iran, Cuba, Síria...

El festival, que ha estat dedicat enguany A la vida amb una gran diversitat de concerts inspirats en la llibertat, en la natura i en la figura de la dona i amb un clar compromís de solidaritat amb el poble d’Ucraïna, ha ofert un programa extens, amb 15 concerts i un cicle de tres conferències, que s’han destacat per l’excel·lència musical instrumental, l’elegància i la qualitat. Una programació que, amb més de 5.000 espectadors, va esgotar les entrades en diversos concerts. Entre el públic assistent hi han figurat turistes, estiuejants nòmades, melòmans, polítics i gent de la terra implicats en la promoció dels monestirs de la Ruta del Cister.

Savall, durant la inauguració dels concerts del Festival a Santes Creus, l’11 d’agost, va voler insistir en el paper de les dones “portadores de vida, d’art de música i de bellesa” i la voluntat d’homenatjar les heroïnes de l’Afganistan, de l’Iran, de Palestina i de Síria amb el concert Músiques per la vida, amb intèrprets d’aquests països i el grup Orpheus 21.

Cal remarcar la qualitat general de la programació, que ha inclòs unes excel·lents interpretacions en els diferents programes presentats amb una interessant simbiosi entre artistes novells i consagrats i amb músics locals i internacionals de primer nivell. Els concerts presentats per la Capella Nacional de Catalunya i Hespèrion XXI –sota la direcció de Savall– han optat pel preciosisme i la puresa del so.

El festival ha registrat moments inoblidables, com el concert de la Jove Capella Reial de Catalunya, sota la direcció de Lluís Vilamajor, a Poblet el 29 de juliol amb una extraordinària interpretació de Lux aeterna d’Edward Elgar (1857-1934), un concert a l’Antic Dormitori del monestir que fou seguit amb un extraordinari silenci per part del públic assistent. O el programa de madrigals de Claudio Monteverdi i de compositors anglesos com Anthony Holborne i John Dowland i del compositor luterà Samuel Scheidt a càrrec dels solistes de la Capella Reial de Catalunya i l’Hespèrion XXI.

Un altre dels moments màgics del festival va ser la interpretació de Les quatre estacions i altres concerts d’Antonio Vivaldi, un homenatge a les noies de l’Ospedale della Pietà, un hospici femení a Venècia en el qual al segle XVIII Antoni Vivaldi va ser mestre de capella, amb Le Concert des Nations Féminin, una orquestra barroca integrada exclusivament per dones de menys de trenta-nou anys a la plaça Bernat Calvó, totalment plena fins a la bandera, que va gaudir del concert i de la interpretació de la concertino i solista d’origen tàrtar Alfia Bakieva. Un concert brillant, de gran qualitat i nivell, que va finalitzar amb ovacions i amb el públic dempeus. El concert forma part del projecte YOCPA, Young Orchestra and Choir Professional Academies, i té el suport de la Unió Europea.

La programació es va tancar amb Els cants de la natura de Fanny Mendelssohn i El somni d’una nit d’estiu de Felix Mendelssohn amb La Capella Nacional de Catalunya i la pianista Olga Pashchenko sota la direcció de Jordi Savall i amb la participació dels actors Sílvia Bel, Jordi Boixaderas, Jaume Madaula, Laura Aubert, Joana i Mireia Vilapuig i Joan Esteve, amb la direcció d’escena de Pau Carrió i el cor de la Capella Nacional, que ha rebut la preparació vocal de Lluís Vilamajó.

Entre els encerts d’enguany cal destacar el trasllat de la zona gastronòmica del costat del recinte del monestir, on es va ubicar l’any passat, a l’espai d’accés del recinte del festival, amb productes de proximitat i de cellers locals, i el servei d’autocars que cada dia del festival s’oferia des de Barcelona, Tarragona i Reus fins a Santes Creus.Finalment, cal recalcar l’extraordinària feina de recerca i difusió de la música antiga que any darrere any porta a terme el mestre Jordi Savall amb el Centre Internacional de Música Antiga, tasca de la qual el festival en forma part i que ha esdevingut una cita ineludible de l’estiu musical del país.