De pis en pis, la vida passa

Quan s’estrena entre nosaltres una pel·lícula de Hong Sang-soo, com a mínim ja n’ha fet una altra: A dalt de tot, que va concursar l’any passat al Festival de Cinema de Sant Sebastià, ens ha arribat uns mesos després que In our day es revelés a Canes. El fet que aquest cineasta sud-coreà sigui tan prolífic pot dur a considerar que repeteix unes fórmules amb variacions sense concedir-se temps per madurar i polir les seves obres. Jo mateixa ho he considerat, però he adquirit una altra perspectiva que em fa veure Hong com un cineasta que no fa més que madurar les seves formes (no pas fórmules) mentre l’aparent deixadesa és l’escletxa per on es filtra la vida en la ficció. I també que assumeix una comesa sense descans per configurar una “comèdia humana”, tot i que costa entreveure-hi una dimensió social, en les mil i una voltes als problemes creatius, existencials i sentimentals de gent artista (o que ho vol ser) sense que, afortunadament, se la mitifiqui, sinó al contrari.

A dalt de tot transcorre integralment en les tres plantes d’un edifici de Seül palpitant-hi la idea que, com si fos un lloc utòpic, seria millor viure a l’illa de Jeju, a l’estret de Corea. Un cineasta (Byung-soo, amb el qual Kwon Hae-hyo encarna un nou àlter ego de Hong) hi arriba tot primer amb la seva filla, Jeong-su, per conversar amb la propietària de l’edifici (del qual arrenda pisos) i dissenyadora d’interiors. Durant el curs de la pel·lícula, en diverses escenes amb plans fixos sense que quedi clara la temporalitat amb l’ús d’elisions radicals, el cineasta va canviant de pis conversant amb diferents dones mentre beuen vi i la vida passa amb una certa sensació de fracàs.