El Temporada Alta enamora els artistes internacionals

El director el Temporada Alta, Salvador Sunyer, insisteix que han fet el millor cartell internacional de la seva trajectòria, gràcies a la connexió amb els altres centres de creació, des de fa uns anys. Bon exemple d’aquesta labor és que Malpelo hagi debutat aquest estiu al Festival Avinyó, després d’anys d’haver estat coproduïda per Temporada Alta i altres festivals internacionals. Enguany, són 99 espectacles que es podran veure durant 11 setmanes, començant pel final de la gira dels Antònia Font aquest 30 de setembre. Un de cada cinc espectacles són produccions internacionals. Una de cada quatre són iniciatives de suport a la creació. Una de cada tres són creacions contemporànies. I es consideren que dues de cada tres peces són coproduccions autòctones (65). Qui hagi estudiat les fraccions entendrà que alguns espectacles són tant creació pròpia o internacional i de suport a l’autoria i/o creació contemporània. Les entrades es posen a la venda a partir del 7 de setembre.

El Temporada Alta sempre es mou en unes xifres similars. És la seva fórmula de l’èxit. Avui hi ha programades més de 157 funcions que permetrà posar a la venda 60.637 localitats (si és que no es programen doblets si el pressupost ho permet i si les prevendes a taquilla ho demana). L’accent està en els noms que defensen aquest cartell (des de la nova estrena absoluta d’Angélica Liddell, de sis hores, als internacionals Complicité, Thomas Ostermeier, Milo Rau, la reposició d’una creació de Patrice Chéreau, Anne Teresa De Keersmaeker, Peeping Tom, Cristiana Morganti, el jove director lituà Jokübas Brazys o, en l’apartat musical, Sophie Auster i Ingrid Caven).

També serveix per modelar aquesta edició el petit marge de novetats: Si es manté el tradicional Torneig de dramatúrgia (i ja en van tretze!) enguany s’obre un espai a la comèdia de monologuistes catalans, alguns dijous al vespre. Dels 99 espectacles, prop de 40 són estrenes, una de cada tres, una altra de les proporcions màgiques. Cal sumar-hi 10 títols més que es representen a les escoles i instituts dins de l’A Tempo, amb companyies professionals. Bona part dels espectacles catalans tindran més vida a la cartellera de Barcelona o als festivals estratègics els mesos vinents.

Aquest any, el Temporada Alta integra el recuperat centre de producció El Canal, que ha estat aturat pràcticament des de la seva arrencada: “era francament depriment”, aclareix Sunyer, en la presentació d’aquest matí al Municipal de Girona. Ara, en canvi, es veu que hi ha un projecte “potent” i que confia que, amb els anys, permeti crear projectes comuns d’artistes de la zona, “que ara no ho és prou”. On sí que hi ha una mancança, per a la ciutat (mes que per a festival) és en un espai per a creació contemporània de mitjà i gran format. Per exemple, Dyptich de Peeping Tom, no hi cap a cap sala de Salt ni Girona i per això, s’ha decidit fer-ho a Figueres. I no han pogut presentar el Tryptich d’aquesta companyia, perquè no hi cabria.

Girona i Salt són les dues places que capitalitzen el major nombre de propostes que, enguany, s’escampa en 7 municipis més (principalment gironins). Enguany. Es dobla l’aventura a Barcelona. A més del Romea (es recupera La Duloeur de Chéreau, estrenat al Temporada Alta fa 15 anys) s’incorpora el Mercat de les Flors (The Goldberg Variations de la cia, Rosas, d’Anne-Teresa de Keersmaeker). En realitat, a Barcelona arriben bona part de les produccions autòctones que després fan temporada en teatres públics i comercials. Però des de l’any passat la capital catalana és subseu del Temporada Alta perquè hi acull espectacles que no es veuran enlloc més. De produccions de festival que faran gira destaquen propostes com Casares - Camus: Una història d’amor, dirigit per Mario Gas que es coprodueix amb el Lliure o la lectura de textos de Míriam Iscla i Pol López, que es farà d’acord amb el Festival Clàssics Barcelona. Els Ossos de l’Irlandès (Premi Quim Masó 2022), de Teatre Nu també es una de les coproduccions del Temporada Alta, juntament La materia. De la leona a la invencible, d’Olga Pericet i Daniel Abreu, o nous projectes de Las chicas del Barro, Las Huecas, Cascai Teatre, Jordi Oriol - Indi Gest, Ada Vilaró, Sergi Buka o Albert Pla, entre altres. Una de les sorpreses pot ser el concert del grup Moltforts d’Albert Serra (autor del vídeo de presentació) amb la banda que interpreta les bandes sonores de les seves pel·lícules.