La gran festa del jazz

En el desè aniversari de la mort de Tete Montoliu (1933-1997), el Festival de Jazz de Barcelona ha preparat una de les edicions més atractives i completes dels darrers 20 anys. Tan sols per la coincidència en el cartell de dos noms que són història viva del gènere, cas dels saxofonistes Sonny Rollins i Ornette Coleman, el certamen val el seu pes en or. Però si al costat d’aquestes llegendes s’hi afegeixen altres noms de capital importància en l’evolució històrica d’aquesta música com Charles Lloyd, Charlie Haden, Vienna Art Orchestra o Dianne Reeves, la convocatòria esdevé un autèntic luxe, tant per als aficionats al gènere com per al públic en general.

Tampoc és casual que siguin els caixets de Sonny Rollins (75.000 euros) i d’Ornette Coleman (45.000 euros) –juntament amb el del cantautor italià Paolo Conte– els que hagin determinat les cotitzacions més altes en l’apartat de contractació. Malgrat tractar-se d’unes xifres que, segons fonts del festival, són sensiblement inferiors a les que altres festivals de l’Estat –tots ells finançats amb diner públic– han pagat anteriorment per tenir-los en nòmina (150.000 euros en el cas de Rollins, 70.000 pel que fa a Coleman i 80.000 respecte a Paolo Conte). Tito Ramoneda, director del festival, no s’està de criticar la tendència d’algunes iniciatives públiques de pagar el preu que sigui per aconseguir l’artista que desitgen i de jugar amb avantatge a l’hora d’aconseguir el suport de les empreses patrocinadores.

Els calés
La contrapartida d’aquesta dinàmica, segons explica l’agent a l’Estat espanyol d’aquests dos grans del jazz, Julio Martí, és que en el cas de Coleman “és gràcies al que paga una institució de la Corunya –que cobreix el gruix de l’operació­ que s’ha pogut oferir a aquest preu en dues places com Madrid i Barcelona”. “Tot i així –precisa–, el regateig amb els nord-americans no ha cessat fins a l’últim dia, fins que vam decidir plantar-nos i no acceptar que cada setmana pugessin 5.000 dòlars sobre l’acord inicial”.

L’aspecte econòmic no és cap fotesa per a “l’únic festival de jazz de tot l’Estat d’aquesta volada que està en mans d’una empresa privada”, fa constar Ramoneda. I així ho corrobora un pressupost global que supera 1.300.000 euros, dels quals el 32% prové dels patrocinadors, el 16% és ajut públic i el 52% restant s’ha d’ingressar amb la recaptació dels concerts. Tot i que Ramoneda es va alegrar que enguany l’aportació de les administracions hagi pujat un 2% respecte a l’any anterior, gràcies a la incorporació de la Diputació, va considerar que el suport òptim de les institucions a un esdeveniment d’aquesta magnitud hauria d’establir-se al voltant del 25%.
Aquestes, però, són interioritats que, malgrat que poden afectar el preu d’unes entrades que ronden els 24 euros de mitjana (85 la més cara i 15 la més barata), els aficionats al jazz no tindran en compte quan es trobin al davant d’un reaparegut Ornette Coleman (7 de novembre) que ha estat la sensació dels festivals d’aquesta temporada, o un Sonny Rollins (16 de novembre) que sembla viure la tercera o quarta plenitud de la seva colossal trajectòria. De la mateixa manera que els aficionats a la música sense etiquetes s’asseuran a gaudir del xou de l’esplèndid Paolo Conte (30 d’octubre). Tots ells al Palau de la Música.

El recinte modernista també acollirà una de les vetllades més emotives del programa com a singular homenatge a Tete Montoliu, amb motiu del desè aniversari de la seva mort. Serà el concert de clausura (1 de desembre) i aplegarà en una doble sessió la proposta original i exclusiva The Art Eixample of Canigó. Un quintet que entrellaça l’univers de Pascal Comelade i Pep Pascual amb el pols jazzístic d’Horacio Fumero, Gorka Benítez i David Xirgu. Culminarà la vetllada una sessió més natural amb les big bands del Taller de Músics i de l’Esmuc.

Sortida de to
La nota discordant de la vetllada l’ha proporcionat la SGAE al prendre la decisió –precisament aquest any de commemoracions–, de no celebrar la cinquena edició de la Biennal SGAE-Tete Montoliu, quan fins i tot ja havia estat designat el pianista internacional a qui s’atorgaria el premi d’honor.

Però si la clausura és espectacular, la inauguració també tindrà un caràcter especial amb el concert popular previst al passeig Borbó amb les actuacions de Lluís Coloma Septet i la formació italiana Parco Della Música Jazz Orchestra amb Raynald Colom (20 d’octubre).

Entre altres cites importants, destaquen els concerts a L’Auditori de Vienna Art Orchestra (8 de novembre), Charlie Haden Quartet West (9 de novembre), Charles Lloyd (29 de novembre) i la marató de swing amb la Big Band Jazz Terrassa, Fu Manchu Jazz Servants i Barcelona Jazz Orchestra (30 de novembre). En l’apartat vocal, els clàssics The Manhattan Transfer (6 de novembre), el mediàtic Harry Connick (10 de novembre), la cinematogràfica Dianne Reeves (20 de novembre) i l’emergent Robin McKelle (14 de novembre) tenen tot el protagonisme.