Arts escèniques
Peix fresc i de gran format, a Tàrrega
El 54% dels espectacles de la fira, que arrenca avui, són estrenes: 13 absolutes i 9 a Catalunya
Ahir ja s’havien venut el 78% de les entrades d’aforament limitat
Debuta la lituana Agniete Lisickinaite, repeteixen els canadencs d’1+(1+1)
El gran format torna a Tàrrega després de tres edicions afectades per les restriccions
No sabem com estaran xapotejant els ànecs del riu Ondara, a Tàrrega, després d’un any d’intensa sequera, però és indubtable que aquesta edició de Fira Tàrrega ve carregada de peix ben fresc. Més de la meitat dels 46 espectacles programats (el 54%) són estrenes. Bona part de les estrenes absolutes (sis de les 13 previstes) corresponen als projectes que han rebut el suport a la creació i que ara, després de la residència, es representen a Fira Tàrrega. Des d’avui i fins diumenge estan convocats 1.200 professionals acreditats de 630 entitats diferents, procedents de 30 països. Entre les entrades venudes a taquilla (8.013) i les 3.832 sol·licitades per professionals, ahir ja s’havia comptabilitzat un 78% de l’aforament en espais tancats (o amb públic limitat). De les 45 companyies convidades, el 50% són catalanes (set de les 23 companyies catalanes són lleidatanes), el 22% estatals i el 28% internacionals, en una programació que aposta per la participació i el retorn dels grans formats, ara que es dona per superada la pandèmia.
De la dotzena de companyies internacionals, es compatibilitzen fins a nou estrenes a Catalunya. Finalment, també hi ha dues adaptacions notables: Sonoma, de La Veronal, es farà per primer cop en versió de carrer i amb el suport de músics que faran ressonar timbals en aquesta celebrada (i premiada) coreografia inspirada en la filmografia de Buñuel. També estrena versió de carrer la instal·lació Recreativos Federico, d’Àlex Peña, inspirada en el món lorquià. Els seus jocs, els situarà aquests dies a l’espai Reguer. Finalment, Jo, travesti (estrenat a la Model aquest Grec) prova la versió a sala, abans de fer temporada a l’Escenari Joan Brossa, a finals de setembre.
Aquesta és la darrera edició amb la direcció artística d’Anna Giribet, que ja ha insinuat el seu interès de tornar-se a presentar al concurs públic, que es convocarà d’aquí a poques setmanes. El seu projecte (tot i el trasbals de la pandèmia, que ha complicat molt la concentració de públic pels riscos de contagi en espais massificats) ha impulsat com mai la xarxa al programa de suport a la creació. Més enllà de coproduir, també ha fet xarxa amb més de 50 equipaments de Catalunya per ampliar el període de residències o per assegurar-se unes funcions més enllà de l’aparador targarí.
D’entre les estrenes, una de molt singular: Les nostres terres com planetes dansant, una peça conjunta entre Alba G. Corral i l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida: un poema simfònic visual, amb una orquestra de 40 músics en escena i amb l’esperit d’agermanar les Terres de Ponent i les Terres de l’Ebre. L’estrena és diumenge, però dissabte també es programa a la plaça Major en clau d’assaig general. Les divertides Big Bouncers preparen una acció fora de programa (el públic no pot saber quan i on actuaran); Plata és una nova proposta d’utilització dels espais quotidians. La companyia gironina Atzucac estrena Noves espiritualitats per a persones atees (tot i que abans se n’han pogut veure prèvies al Festival Z i al FITT, per exemple), un espectacle d’humor per intentar resoldre inquietuds transcendentals. També la Companyia Pagans va fer algunes prèvies dins del Grec del muntatge El valor de res, una trobada ritual i participativa en què cadascú llegeix un llibre sorprenent. Maria Palma, amb La veu submergida (es va presentar com a projecte al Trapezi i va fer una prèvia a sala a l’Escenari Joan Brossa, pel Grec), proposa una peça de dansa acroaquàtica. El digital Núvol ha muntat una experiència escènica muntant un viatge per desplaçar espectadors de Barcelona a Tàrrega a veure aquest espectacle. Marga Socias (una habitual de Tàrrega) s’associa amb Els Mals Endreços per representar Orelles, un divertit concert que té lloc en una caravana.
També repeteix estrenant a Tàrrega Eléctrico 28: Definicions ambulants, un diccionari efímer que proposa noves definicions del món actual. Aquesta formació ha presentat anteriorment a la fira propostes intuïtives com Momentos estelares de la realidad (2017), The frame (2019) i Full house (2020). També torna Holoqué (havia presentat La caixeta el 2019), amb Steampinball, una instal·lació en què es mesclen les arts escèniques, l’artesania i la tecnologia immersiva. Zum-Zum Teatre, que va sorprendre amb la seva coreografia Hippos Tàrrega (2018), ara dona l’alternativa a una altra bèstia immensa, Rhinos, en què tres rinoceronts afables inciten el públic a ballar.
Sense la potència dels grans espectacles de Comediants però amb la mateixa intensitat, Joan Font serà un dels 350 artistes que intervindran a la fira. Aquesta companyia és la que va organitzar i dirigir les primeres edicions i, com a agraïment, el poble li va dedicar una petita plaça al rovell de la ciutat. Serà en aquest espai on Font farà repàs d’una companyia que ja s’ha acomiadat: El venedor de fum (crònica d’una invenció). L’any passat, els van voler retre homenatge en l’any de tancament del grup, també en aquesta plaça. L’anècdota és que Font no trobava la seva plaça i va haver de preguntar per localitzar-la.
Gran format, per fi de nou
Giribet ha aprofitat el retorn a la normalitat per recuperar espectacles de gran format (es va fer una versió itinerant el 2020 i el 2021 i el 2022 hi havia restriccions, encara), per a públic multitudinari. És el cas dels francesos Cie. l’Homme Debout, que presenten Mo et le ruban rouge, una proposta itinerant sobre el viatge imaginari d’un nen que comptarà amb més d’una vintena de voluntaris locals, o els britànics Kaleider, que exhibeixen Fish mobile, una instal·lació que transforma el paisatge urbà amb un mòbil penjat al carrer.
De les dotze companyies internacionals que actuaran a Fira Tàrrega 2023, nou oferiran espectacles que es veuran per primera vegada a l’Estat espanyol. La lituana Agniete Lisickinaite aterra amb Hands up, una acció performativa que se centra en la cultura de la reivindicació. Repeteixen els canadencs Compagnie 1+(1+1), que ja havien actuat el 2019 també amb la direcció de Ricard Soler a la direcció, i que arriben amb Wazo, un espectacle de circ a càrrec d’un trio d’acròbates ornitòlegs. Els belgues La Compagnie des Six Faux Nez mostren Fiammiferi, una adaptació del conte La petita venedora de llumins, de Hans Christian Andersen, sense final feliç. Els belgues No Way Back ballen amb Wa7ch Morocco al ritme de la música urbana defensant l’orgull dels seus orígens. Els danesos Svalholm presenten Collective Matter, una experiència site-specific de dansa, escultura i cant en directe. Els txecs Temporary Collective dansen amb Silent, una peça nascuda en l’època de les restriccions per la pandèmia i que fa reflexionar els espectadors a través de les ordres que han de seguir. I el belga Modo Grosso mostra Tout/Rien, una reflexió minimalista sobre el pas del temps i el simbolisme dels petits objectes. Peix fresc i variat a la llotja targarina!
De la cercavila sorollosa al passeig íntim
La Fira del Teatre Trifulques i Xim-Xim al Carrer va néixer l’any 1981 com a iniciativa del llavors alcalde de Tàrrega, Eugeni Nadal, i amb el suport de la Generalitat. Va ser necessari convèncer Comediants per celebrar una festa que visibilitzés la recuperació dels carrers per part de la ciutadania. L’esperit de Comediants, de cercavila amb diables i figures tradicionals que havien quedat arraconades durant el franquisme, va ser tot un revulsiu. La cercavila festiva i participativa va transformar-se, ja iniciat el segle XXI, en grans camions de confeti i música a gran potència, que havia perdut la dramatúrgia.
El carrer, avui, és festa però també una redescoberta d’un mateix en un espai públic. Per això, enguany, de les 48 propostes, n’hi ha set que tenen un aire de passeig, més aviat íntim, com el Ramat simfònic de Ribas¬i Girón o l’Idiòfona, de Joan Català. També la lituana Agniete Lisickinate convoca a Hands up la cultura de la reivindicació. Els espectadors passegen i aixequen les mans, per posar en valor la cultura de la protesta no constructiva. Un altre exemple és Follow me, dels belgues Be Flat, que practiquen el parkour i se serveixen del públic per completar la coreografia.
