Jordi Pere Cerdà, l’heroi nord-català

Per la Diada del 2011 la literatura catalana va perdre un dels seus gegants, el poeta Jordi Pere Cerdà, l’únic escriptor de la Catalunya del Nord que ha guanyat el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes (1995). Cerdà era, de fet, el sobrenom literari d’Antoni Cayrol, nascut a Sallagosa (Alta Cerdanya) el 1920. El 1960 es va establir a Perpinyà per fer no només de llibreter sinó també de carnisser. Tota la bellesa i saviesa que va transmetre en les seves obres les va forjar amb una formació autodidacta enmig d’un entorn hostil contra el català. Desafiant el derrotisme va obrir una llibreria al mateix indret on posteriorment s’hi posaria la Llibreria Catalana.

A banda d’un escriptor de referència, va ser un activista cultural de primer ordre. Va ser un dels fundadors del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans. També va ser clau en la creació de la Universitat Catalana d’Estiu de Prada i va ser un dels organitzadors del primer concert de Raimon a Perpinyà. La rellevància del’escriptor finalment va ser reconeguda per les instàncies oficials amb homenatges de l’Ajuntament i el Consell General després de la seva mort.

Cayrol va participar als anys 40 activament en la resistència contra l’ocupació de l’Alemanya nazi també en zones de la Catalunya del Nord. Aprofitant el seu coneixement dels passos fronterers, va organitzar i dirigir una xarxa de comunicació i d’evasió de resistents que passaven cap al Principat per unir-se als combatents de la França lliure o cap al Regne Unit. En la línia de molts altres intel·lectuals del país es va acabar adherint al Partit Comunista, va restar-hi fidel i com a tal va ser alcalde de la seva vila natal, cosa que li va donar material per a alguns relats, com el que hi ha a Col·locació de personatges en un jardí tancat.

La història del seu pseudònim la va explicar Pere Verdaguer en aquest mateix diari. Va començar una col·laboració a la revista Tramontane, on signava “Un Cerdà”, cosa prohibida durant la guerra. Calia signar els escrits, de manera que el director hi va afegir Pere, i ell Jordi per evitar la confusió amb un prevere. I així des dels cinquanta, quan va publicar el seu primer recull, La guatlla i la garsa. Tot i que per alguns era Antoni i altres Pere Jordi, els amics sempre el van conèixer com a Antoine, sobretot els que passaven per la carnisseria, representants de la cultura d’aquells anys, ja fos la catalana o la francesa.

Segons explicaria un altre escriptor de la Catalunya del Nord Joan-Lluís Lluís en un article de comiat, Cerdà havia començat a escriure en català “per poder ser entès per la gent del seu poble”. “Avui, setanta anys després dels seus primers textos publicats, sabia que ben pocs quedaven, al seu poble, per entendre aquesta llengua...”

Abans de rebre el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, la Generalitat ja l’havia distingit el 1986 amb la Creu de Sant Jordi. El 1985 havia obtingut el premi Crítica Serra d’Or, el 1989 el Premi Nacional de Literatura i el 2007, el primer i únic guardó que se li va concedir a l’Estat francès, el Prix Méditerranée Roussillon. El 2006 una plataforma va cercar suport per proposar-lo com a premi Nobel de literatura. Molts dels poemes del poeta van ser musicats per cantants com Jordi Barre, Teresa Rebull o Josep Tero.

Tot i que se’l considerava per damunt de tot un poeta d’arrels profundes a la Cerdanya, Cerdà va ser un autor prolífic que va conrear també el teatre, la narrativa i les memòries. El títol que sobresurt del conjunt de la seva obra és Passos estrets per terres altes, publicat el 1998 per Columna. És una novel·la considerada complexa, centrada en la seva comarca. Pel que fa al teatre, 4 dones i el sol ha estat una de les seves peces més programades: destaca la recuperació que se’n va fer al teatre Romea el 1990 en un muntatge dirigit per Pere Simó i interpretat per Julieta Serrano.

El 2014 Edicions Viena va reeditar la seva obra Poesia completa. L’escola catalana de Sallagosa porta el seu nom.