Mor Gianni Vattimo, el filòsof del “pensament dèbil” i defensor de la causa catalana

Gianni Vattimo (Torí, 1936), considerat l’últim gran filòsof italià, va morir dimarts als 87 anys al seu país deixant un dels llegats més transcendents del pensament modern. És el pare, de fet, de la teoria del “pensament dèbil”, un concepte molt arrelat en l’esquerra europea que defensa, entre d’altres trets, el multiculturalisme i la força dels “vençuts de la història” per mirar de canviar el seu destí en els sistemes polítiques autoritaris. Va ser diputat del Parlament Europeu (Demòcrates d’Esquerra), membre del partit comunista italià i un activista polític de primer ordre al seu país, tot i la complexitat de considerar-se durant molt de temps al mateix temps comunista i catòlic. De fet, alguns filòsofs defensen que Jesús va ser el primer comunista o marxista de la història com queda clar en l’episodi bíblic, entre d’altres, de l’expulsió dels mercaders del Temple. Com a pacifista, Vattimo sempre es va sentir més interpel·lat pel Nou Testament que per l’Antic. 

El pensador va treballar a la RAI i va escriure reflexions de pes en mitjans com La Stampa i La Repubblica. A casa nostra la seva influència política i filosòfica també s’ha deixat notar. El 2019 va signar amb altres filòsofs, com Noam Chomsky, Philip Petit i Josep Ramoneda, el manifest que demanava a l’Estat una negociació directe amb Catalunya per resoldre el conflicte polític. També va ser membre del jurat del Premi Internacional Catalunya i va participar en la Càtedra Ferrer i Mora de Pensament Contemporani de Girona organitzada per un dels seus grans admiradors, Josep Maria Terricabras. Vattimo va graduar-se a la facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Torí, on va ser company de classe d’un altre dels gegants de la cultura italiana, Umberto Eco. A Torí va ser professor d’Estètica, branca que va anar abandonant. Va treballar en universitats de gran prestigi als EUA. El 1983 va publicar el seu text de referència “El pensament dèbil” però la seva obra inclou més de trenta llibres, que van des del comunisme hermenèutic fins a diàlegs ficticis amb Nietzsche i grans reflexions sobre la religió. 

El filòsof va ser un pioner en la defensa dels drets de les persones LGBTI definint-se ell mateix com a “homosexual i cristià”, fet que va obrir grans debats sobre la integració d’aquests col·lectius en un religió tan impermeable com la catòlica i més davant les postures de Ratzinger sobre aquest tema. Això va fer que fos molt crític amb l’església oficial però va defensar amb arguments la seva pròpia fe. Vattimo, englobat en el postmodernisme, es considerava hereu de Nietzsche i Heidegger, i el seu pensament dèbil era en realitat una posicionament polític que molts altres dels seus col·legues, més interessats en el pensament metafísics, no s’atrevien a compartir. La seva filosofia era una porta oberta a la d’aquells que s’oposaven a les classes dominants i, per tant, algunes revolucions estaven més que justificades.