LA CRÒNICA
El que va a Madrid no torna
El que va a Madrid no torna. O sí. En concret el Beatus i la Bíblia de Carles V de la biblioteca capitular de la catedral de Girona: el 1869 el govern de Madrid va “disposar que aquelles joies bibliogràfiques fossin enviades a la capital de l’Estat per integrar-les a la Biblioteca Nacional. La protesta gironina va ser unànime”. Ho va explicar el cronista oficial de la ciutat, Enric Mirambell, en la conferència que va pronunciar el 13 de maig del 1998 a l’Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura amb motiu del 150è aniversari de la Biblioteca Pública de Girona. La cap del Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, Carme Renedo, hi era i ahir a l’Auditori Enric Mirambell de la Biblioteca Pública Carles Rahola va rememorar el cas, “una aliança entre institucions i societat civil”, amb carta de greuges “subtil” però efectiva, del secretari de l’Ajuntament, l’historiador Julián de Chía. El 1875 van tornar a la catedral.
“És un exemple que la unitat estratègica ajuda”, va reblar Renedo en el transcurs d’un diàleg a tres amb els periodistes Joan Ventura i Jordi Grau a propòsit de la reedició del llibre Un segle i mig d’història de la BPG, de Mirambell, i del llibre que el complementa amb els últims 25 anys, Una porta oberta a la cultura i al coneixement, de Joan Ventura i Carme Renedo. Els dos llibres publicats en una edició manejable, de fàcil consulta i amb vocació divulgativa, són el relat de l’evolució i funció de les biblioteques, les quals van néixer el 1848 per preservar la integritat dels fons monàstics i conventuals arran de la desamortització de Mendizábal i ara són “eines de democratització social”, tal com les va definir Renedo.
Mirambell es preguntava el 1998 com seria la biblioteca del futur i s’avançava a la immediatesa present: “El 1924 el director de la biblioteca feia constar que tots els dies eren iguals. Ara, cal plantejar-nos avui, dimecres, com serà la biblioteca de demà, dijous.” Girona ha passat d’una única biblioteca “tancada i fosca” a la Casa de Cultura a tenir la més gran de Catalunya, i lluminosa. I ser una ciutat amb biblioteques als barris i als campus universitaris, va afegir-hi Ventura. Renedo va destacar el “trencament conceptual” de les biblioteques catalanes respecte a Espanya arran de l’ideari de la Mancomunitat d’Enric Prat de la Riba: “Ni un poble sense escola, biblioteca i telèfon.” És la Mancomunitat qui assenta les bases de la feminització, segons va explicar Renedo. Les bibliotecàries formades en el pla de la Mancomunitat eren la “crème de la crème” perquè eren perfils de dones burgeses cultes que no es casaven i buscaven un ofici. També hi havia un argument econòmic: “A una dona se li haurà de pagar menys”, deien els senyors de la Mancomunitat.