‘Furia española’, amb molta ironia i sense censura

Furia española, una comèdia dirigida el 1975 per Francesc Betriu i protagonitzada per Cassen i Mònica Randall, s’ha presentat aquest diumenge al Festival de Sant Sebastià en una versió que inclou 23 talls censurats pel franquisme. El film ha estat restaurat i digitalitzat per la Filmoteca de Catalunya, en col·laboració amb l’Escac, i s’ha presentat a la secció Klasikoak del certamen, que rescata clàssics antics i moderns de la història del cinema universal. Esteve Riambau, director de la Filmoteca, ha explicat a El Punt Avui que de Furia española “teníem el negatiu de la pel·lícula en bon estat, però tallat, i Ferran Alberich va recuperar a la Filmoteca Espanyola els talls que havia fet en el seu moment la censura en una còpia en positiu molt magenta”. Els talls “s’han escanejat, s’ha restaurat el seu color original i s’han insertat al lloc exacte on anaven dins de la digitalització del negatiu”.

Aquesta pel·lícula rodada entre el 1974 i el 1975 era “molt cafre”, segons Esteve Riambau, i hi ha crítiques repartides per a tothom, “als homes, la religió, la política, el sexe, la droga..., tothom surt pentinat”. El guió va passar censura prèvia, però la censura va detectar 98 modificacions respecte al guió i va començar “la massacre” de la pel·lícula, diu el director de la Filmoteca. La situa en el context del “deteriorament a marxes forçades de la dictadura: el que es podia controlar a la postguerra i als anys 50, ja no es controlava a principis i mitjans dels anys 70”. El títol és completament irònic: Mònica Randall hi fa referència per criticar la manca de virilitat del personatge encarnat per Cassen. Hi apareixen imatges del mític Barça del 0-5, liderat per Cruyff, però no és tant per glorificar-lo com per fer una àcida crítica del fanatisme dels barcelonistes.